Cercador

Llista categories

Maleint en silenci

Un relat de: Àfrika Winslet

Plora, sobre el coixí, amb una melodia monòtona i trista. Ara la sento plorar i abans... abans la sentia cridar i l'he silenciat encenent la televisió. La seva veu trencada i desesperada m'encongia el cor i no volia sentir-la. Ell també cridava, amb una altra veu. Se sentien crits i plors, gemecs, cops i corredisses. Ha volat un estornell vora el meu balcó, i la vida ha volat, també, vora la seva mirada entelada. L'ha pogut atrapar entre les seves mans, però, a l'últim sospir del capvespre, mentre picava de cap contra la tauleta de nit i la claror que quedava a esdevingut foscor de sobte. He sentit com queia i tot acabava. Llavors he pogut baixar el volum de la televisió i maleir en silenci la vida perquè la vida fa mal, amb blaus o sense.

Dorm, al sofà, amb una ampolla de whisky barat a les mans i un got ple de fàstic. Ara el sento roncar i abans... abans el sentia empènyer amb força i plaer i he esmorteït els seus gemecs encenent la televisió. Les seves mans i els seus braços l'aferraven pel coll i la cintura. I ella... ella ja no cridava, la seva veu s'havia tornat ronca i confusa. Només se sentia algun gemec sord de dolor i de plor inútil. Ha volat una oreneta per davant del meu balcó anunciant la primavera, i la vida ha volat, també, per davant dels seus ulls entollats de llàgrimes i ha pogut tastar el seu sabor amarg després de l'última embranzida, just abans de desmaiar-se sobre el llit de matrimoni. He sentit com la deixava allà i s'asseia al sofà per seguir emborratxant-se. Llavors he pogut apagar la televisió i tornar a llegir el meu llibre, maleint en silenci la vida... perquè la vida és mort quan vola tan arran de terra.

Comentaris

Afegir comentari

seria...[Ofensiu]
Capdelin | 18-04-2006 | Valoració: 10
la vida millor si... al baixar el volum del televisor, només sentíssim el silenci i la remor suau de les lletres d'un llibre i de lluny, alguna veu que far l'amor i no la guerra... i fóssim bons amants tota la vida...
ptons i una abraçada en silenci! Tu sí que respires bondat i vida.
Jo diria...[Ofensiu]
angie | 30-03-2006
que és un relat ben trist, pel que despren i pel contingut en sí mateix...
Molt ben escrit, Afrika... ple d'imatges i ombres fuetejades pel vol dels ocells que magníficament has inserit en cadascun dels fragments.
Reitero, molt trist...

angie
Tancant els ulls...[Ofensiu]
Faike | 25-03-2006 | Valoració: 10
I jo la veia el sobre el llit, palpant els llençols amargs que l'envoltaven, ofegant aquell plor que, poc a poc, anava rossegant-li l'ànima. Però ell sense cap mena de remordiment, encenia aquell cigar que, algun dia - pensàvem - acabaria amb la vida d'aquell ésser abominable.

Has portat el relat amb molta agudesa... Crec que els relats "tristos" són els que et fan recapacitar sobre les coses, sobre el món sencer... Felicitats... =P

Petonss!!
Malgrat[Ofensiu]
Jere Soler G | 25-03-2006 | Valoració: 10
una "h" que t'has deixat, aquest relat és de 10, pel que expressa, per com ho expressa... Poc més es pot dir, és tan dur com bo.
Un retrat perfecte[Ofensiu]
Jofre | 23-03-2006 | Valoració: 10
L'has ambientat amb traça.
Imatges com un got ple de fàstic o la manera de tancar el relat: perquè la vida és mort quan vola tan arran de terra, confereixen la duresa i el to necessaris.

Has fet servir molt bé els punts suspensius.
L'aparició de l'estornell i l'oreneta són providencials i converteixen la descripció en una melodia sense estridències.
Tal com convé que sigui perquè el missatge faci efecte.

Subscric el que diu Nitsd'Abril perquè cal que hi pensem.
Enhorabona!
Petons!
Endavant!

10
Intens...fa reflexionar![Ofensiu]
NitsdAbril | 21-03-2006 | Valoració: 9
...es un relat dur, però fa pensar, i això és bo! A més, considero que esta molt ben escrit i m'ha fet posar la pell de gallina la darrera frase. Contniua així...muaks!

Nitsd@bril.

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Àfrika Winslet

107 Relats

829 Comentaris

159951 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits

Biografia:

Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...

eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall

Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.

He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >