Mal dia

Sí, m'encanta el to i la tria dels elements que poses en joc...
Saps, però, què seria genial? Que en fessis un discurs més elaborat, seguint la pauta d'aquest microrelat i amb el teu estil, però desenvolupant les accions que, de fet, només enumeres...

Però repeteixo...mola: incredulitat i escepticisme -i l'experiència que els conforma com a la seva conseqüència- són els que duen, sens dubte, a la llarga, a una visió i actitud oberta i positiva davant la vida. La correcta.

salut

foster

...irònic a curmull, políticament incorrecte, anarquista -ai, com m'agrada!- i directe als tòpics.
Salut i rebolica!

PS. De 'memòria d'elefant' res. Sent no coincidir. No he escrit quasi mai res 'personal'. (Quan ho he fet, avise) Tot ficció, llavors, i "escopit" per un REPTE: 'Addiccions'.

aparentment tal com raja. Aparentment, només.
"demà amb caso... etc, etc", ets un provocador dels grossos. I sí tens raó i ha parelles que semblen felices i somriuen i bla, bla, bla, però tot és un món complexe dins qualsevol parella per simple i transparent que pugui semblar. Res acostuma a ser com sembla, o al menys és millor tenir pocs prejudicis i estar amatents a la sorpresa inesperada d'un judici mal calculat.

M'agrada com escrius i el deix de mala llet que gastes de vegades en els teus textos.
Ets una mica dolent, fer-me preguntes amb mala bava i jo, pobreta, escarrassant-me explicant el ser i estar mentre tu deuries riure a cor que vols.
Tinc una amiga que diu que la teva foto és molt, molt, no sé... interessant! (mira que sóc políticament correcte: has vist? quin adjectiu?, sí, sí, pots treure't el barret, naturalment)

Un petonarro dels grossos!!!!!

sssmmUUAAccsss


Què, bé no??

gypsy

aixo de les parelles es un mite. Les uniques parelles que funcionen son les que no es necessiten en absolut l'un a l'altre. Perque la necessitat acaba desapareixent...