Mai és tard

Un relat de: ESTEL

Mai és tard i d'aixó estic totalment convençuda...
malgrat qui pensi que no...

Mai me'ls havia imaginat separats. Eren l'un per l'altre...

Són les persones més diferents
que he conegut i que varen viure junts.
Ella, tota sensualitat, tota sensibilitat però amb un punt de patiment malaltís, vivint la vida per i pels demés.
Ell passional, brusc, mirant al front sense adonar-se amb qui ensopegava, vivint la vida, la seva vida, la seva única oportunitat...

Ella no entenia per què ell era com era. El trobava egoista. Li demanava que mirés més per ella. Sentia que ella l'estimava molt més a ell, no es sentia corresposta.

Ara ella s'adona..., ell l'estimava, ara entén el perquè de moltes coses, en el dos últims anys ell li demanava que es cuidés, que no barallessin, que gaudissin de la vida... semblava que ell endevinava el final...

Ara ella el recorda com el bon home que era, com l'home amb caràcter que no es deixava trepitjar, com l'home fort que va tenir al seu costat.

Ara ell ja no hi és,... ella continua enamorada i em fa feliç d'escoltar-la parlar d´ell com ho fa.

Mai és tard per entendre la vida, per entendre els missatges que t'han donat.....que t'han deixat.

Ara ella parla d´ell amb tota l'estima. No li guarda rancor, i a mi em fa
feliç escoltar-la parlar d´ell amb un somriure, encara que amb llàgrimes als ulls per
no tenir-lo al seu costat.

Comentaris

  • Positiu[Ofensiu]
    Naiade | 16-04-2009 | Valoració: 10


    Un relat entranyable, i encara que al final es mort, en aquest cas és un final feliç, perquè se n'adonen a temps de que s'estimen. Hi ha casos en que no si es a temps, i és molt trist adonar-se del que s'ha perdut sense poder-ho fer saber a qui ha marxat.
    Un bon relat.
    Una forta abraçada

  • Sempre som a temps[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-01-2009 | Valoració: 10

    Mentre espero els relats nous, que veig que encara no hi són, obro aquest títol ple d'esperança: Mai és tard!
    Es pot aplicar a tantes coses, persones, situacions, objectius, ...
    Tu l'has aplicada a entendre la vida, entendre els seus missatges i per tant aprendre: em sembla una actitud molt positiva, receptora, que implica postura personal d'observació i escolta, però també una sensibilitat desperta per distingir els missatges autèntics entre els colors cridaners, per escoltar les veus entre els sorolls de fons...
    Sincerament: et considero capaç de fer-ho... i d'això estic totalment convençuda...!

    Una abraçada i un somriure,
    Unaquimera

  • Dos records diferents[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 19-08-2008 | Valoració: 10

    L'egoïsme és un error que en l'amor pot ser voluntari o involuntari. Si ella ara no el té a prop, espero que ho hagi decidit ella mateixa. I ell, lluny d'ella, espero que la recordi com l'amor que va tenir i va perdre per ignorància.
    No s'aprèn sempre d'aquestes coses, i cal tenir-ho en compte, doncs l'amor és molt insòlit.


    Sergi

  • me n'haig d'anar[Ofensiu]
    jaumesb | 06-06-2008 | Valoració: 10

    la vida m'espera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

ESTEL

32 Relats

237 Comentaris

43528 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Sempre m´ha agradat escriure però sense intenció de fer literatura, ho he fet perquè necessito transmetre el que sento, he escrit a la meva mare moltíssimes vegades, ara també al meu fill, quan m´he empipat amb algú i no he tingut la possibilitat o no me atrevit a dir-ho, , quan volia dir-li a algú que era feliÇ de tenir la seva companyia, quan m´he enamorat , en fi m´agrada.
Però en realitat estic aquí perquè gaudeixo llegint als autors què transmeten tant bé situacions de la vida, sentiments....., reflexions, que tots hem sentit o ens hem plantejat en alguna situació..........