M'agradaria dir que no és un adéu sinó un fins aviat...

Un relat de: Gorwilya

És real? La resposta és ben senzilla, si que ho és. A molts de nosaltres ens agradaria que això només hagués set un malson del qual ens despertaríem d'un moment a l'altre hi veuríem que tot segueix com abans, que només formava part d'un somni.
Per desgracia encara que em costi de creure és real, no us coneixia gaire, però el fet de pensar que no us tornaré a veure més m'entristeix i em consumeix per dintre. No puc parar de pensar en què heu marxat lluny d'aquí i que no tornareu mai més, qui hauria de dir que aquell divendres de setembre seria l'últim cop que us veuria...
Em poso a la pell dels vostres familiars i amics més propers, segur que ho estan passant molt malament, ells tampoc s'imaginaven que no us tornarien a veure més. Veu marxar de casa com si fos un diumenge com un altre, però no ho va ser, després de l'assaig cap de vosaltres no va arribar a casa, tot per culpa d'un accident de cotxe. Un de vosaltres ha quedat viu, però és una merda, pobre noi, segur que es sent culpable de la mort de la seva novia i el seu amic, ell era el que conduïa i el que n'ha sortit viu. Però això no vol dir que sigui culpa seva, ara ja no hi ha marxa enrere ells dos han marxat i no poden tornar a estar entre nosaltres mai més, no serveix de res buscar culpables.
Ja ho diuen, quan les coses sembla que comencen a anar bé passa alguna cosa i les espatlla. Teníeu uns amics i familiars que us estimaven, estàveu estudiant el que volíeu, teníeu un gran grup amb el qual estàveu a punt de treure un disc, entre d'altres coses, i ara tot se n'ha anat a fer punyetes, a la merda, no queda res de tot això, tot ha quedat enrere en arribar al final de la vostra vida.
I pensar que el que semblava l'inici de la vostra carrera musical ha acabat en fracàs, ho teníeu tot, un bon grup format per cinc components, un disc en marxa, un públic que us estimava... en definitiva semblava que el vostre grup de música havia de tirar endavant, però tot s'ha acabat amb la vostra desaparició de la realitat.
Merda... no puc parar de repetir aquesta paraula una hi altre vegada, no entenc perquè el destí ha decidit endur-se la vostra vida. Éreu molt joves i encara us quedava molta vida per endavant, per què... per què... Des d'aquí us dic que mai no us oblidaré i que sempre us portaré dins el meu cor, encara que només haguéssim intercanviat poques paraules, teníem amics comuns i us tenia una gran estima, éreu dues bellíssimes persones. Si em podeu escoltar m'agradaria que sabéssiu que mai no us oblidarem, i que faré el que estigui a les meves mans per fer que els vostres amics més propers continuïn endavant i no s'enfonsin.
M'agradaria dir que no és un adéu sinó un fins aviat, però per desgràcia és un comiat definitiu...

Comentaris

  • tristesa i record[Ofensiu]
    Equinozio | 28-05-2005 | Valoració: 10

    M'has fet pensar que potser algun dia potser un accident se m'emporta... i ara més que m'estic treient el carnet de conduir..

    M'ha agradat molt el teu relat. L'he clicat perquè l'he vist a relats a l'atzar i m'ha cridat el titol.. i no he pogut para de llegir.

    Una abraçada

    Equinozio

  • Crec...[Ofensiu]
    Ullets | 11-01-2005 | Valoració: 9

    que mai ningú es capaç de fer-se a la idea de la mort repentina, si sense avisar...
    M'ha dolgut molt la teva carta, per què quan és gent jove la que perd la vida, encara és més dur... quan tots escoltem, "és que els hi quedava tant per viure" se'm encongeix el cor...
    Entenc la teva carta, i t'entenc perfectament a tu.
    Gràcies pels teus comentaris
    Cuida't molt

  • Crec que he recordat[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 23-10-2004 | Valoració: 10

    aquest accident que relates. El pitjor de tot és haver-se d'empassar la impotència. La ràbia esclata. Canalitzar-la per mitjà d'aquesta via, l'escriptura, és una bona sortida. Ho dic perquè ho sé. Ho sé per experiència.
    Només puc afegir que ho sento molt i que ja vindran nous aires.
    Una abraçada i fins aviat,

    Vicenç

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Gorwilya

Gorwilya

38 Relats

191 Comentaris

79267 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Crec que aquest fragment em descriu:

"Sóc com un llibre obert amb les paraules de les pàgines mig esborrades pel pas del temps... ja pots anar llegint que amb aquestes poques paraules que han quedat intactes no en sortirà cap frase que tingui sentit, només frases sense solta ni volta, amb les que arribaràs a la conclusió que millor llençar el llibre i comprar-ne un de nou. Doncs si, aquest llibre sóc jo, un llibre que quan el treuen del seu medi perd tota la lògica i no s'entén què és el què et volia dir o expressar de bon principi."

Com que tots els autors posen els premis que han guanyat... a mi també m'ha fet gràcia fer-ho... :P
2005:
-Segon premi del XXVIII Certamen literàri del casal de l'Espluga de Francolí. Obra: "Passat ocult"
-Primer premi del V Certamen literàri Campdevànol modelitat de poesia. Obra: "On ets?"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font morta de Tona. Poesia: "Vida fugisera"
-Accessit del VIII Certamen literàri de la Font de ferro de Tona. Obra: "La història mai explicada"



Per si algun/a relataire vol quelcom:
gorwilya@yahoo.es




R en Cadena

"La dragaroja em va encadenar i jo he passat la cadena a en Vicenç Ambrós i Besa i a la IluiN"

(descobreix què és "R en Cadena")