Magatzems El Segle (4ª Part)

Els magatzems el segle van ser per a Barcelona un gran espectacle de varietat de genero l'establiment tot molt ben instal·lat passava per davant de tothom amb el que es la venta masculina, infantil i sobre tot de senyora, tenia a la venta pells, vestits, barrets amb plomes d'estruç i d'altres.

Jo em quedava encantada quan ell ho explicava. Doncs ell havia estat un dependent del SEGLE i també explicava que un any els van preguntar quan arribaven les Festes de Nadal sí volien cobrar el sou amb moneda d'or o en bitllets. El meu sogre va dir que en monedes d'or. També un altre cas significatiu va ser l'incendi que es va produir un dia de Nadal a la nit quedant-se tot cremat. Va ser un gran buit per Barcelona.

I ara tornat a l'història, el meu sogre explicava com he dit ell va ser un dependent que va tenir d'atendre en el client que tot seguit explicaré.
Un bon dia al matí se li va presentar un senyor vestit de la marina anava completament ben vestit galons, insígnies, gorra daurades amb lletres de relleu i va demanar que li ensenyessin roba de senyora i li van ensenyar el millor que tenien, triant un vestits que li van deixar a part. Va demanar barrets i en va triar tres o quatre amb plomes i sense plomes, sabates els dependents anaven esbarts perquè no hi havien vist mai un client com aquell i al final van demanar si venien joies i al final va decidir-se per una agulla per un vestit.

Després va demanar que li facin paquets i que li portessin tot al vaixell que ell ja hi seria i que els esperaria allà que ja el veuries. Per portat tot el que havia comprar van fer falta tres o quatre dependents i quan van arribar al vaixell ell ja els hi esperava donant-los la benvinguda, els va fer pujar fins davant d'una porta i els hi va dir que ell obrirà i que ho deixéssim al lloc perquè era una sorpresa i que si portaven la factura que li donéssim que ell agafaria els diners per pagar a cap d'una estona els dependents no van veure a ningú i en passar el temps no hi havia ningú i van decidir anar a explicar-ho al capità del vaixell que els hi va dir que es podien agafar unes cadires i s'asseguessin perquè en tenien per estona ja que aquell dia era el de la visita al vaixell.
Això va ser el gran "timo" els pobres dependents no s'ho arriben a creure van anar a la direcció del segle a explicar-ho casi plorant ja que semblava un senyor molt correcte.