L'ÚNIC

L’ÚNIC

- Em permet un moment?-
L’home atrafegat s’atura amb un somriure amable.
- Vostè dirà. Diu, amb les mans a les butxaques de l’abric.
- Es nomes una pregunta, si m’ho permet.
- Home, tinc tard, però si nomes es una pregunta. Digui, digui.
L’enquestador es un xicot cap a la vintena, porta una carpeta a la ma a tall de pupitre improvisat. Al damunt uns fulls impresos amb el logotip d’una marca de telefonia.
Llança la seva pregunta brandant un bolígraf amb la ma dreta.
- Es considera ben tractat pel seu actual proveïdor de telefonia?
L’home atrafegat aixeca les celles, sorprès, tot tirant el cap enrere.
- El meu proveïdor de telefonia, diu? I, a que ve aquesta pregunta?
- Veurà.- Fa el xicot apropant-li la cara, mentre mira a banda i banda amb fingida complicitat- Puc oferir-li una millora en la quota.
- Quina quota?- L’home atrafegat s’aparta amb prevenció.
- El rebut de mòbil que paga cada mes.- Aclareix el xicot, parlant entre dents. Articula les paraules amb mal dissimulada dificultat.
- El rebut? Quin rebut, si jo no en tinc de telèfon.
- Que no te telèfon? No m’ho puc creure! – No es fingida la sorpresa del xicot.
- Doncs miri, ja ho veu.– Diu l’home.- No en tinc, dec ser l’únic en tot el mon.
De sobte alguna cosa tremola al fons de l’abric amb un brunzit apagat., l’home treu les mans de les butxaques. A la dreta i té un telèfon.
- Disculpi’m, serà un moment- Li fa un gest amb l’altra ma tot assenyalant-li el telèfon.
- L’haig d’agafar- Fa, amb posat resignat.
- Ramon? Si, hola. Perdona, ara et truco jo eh? Sóc en una reunió. Si, dos minuts. Fins ara.- Polsa el botonet i torna l’aparell a la butxaca.
- Digui jove digui. Ja em perdonarà oi? Havia de contestar, no costa res quedar be.
- Li parlava de la quota mensual. Segur que li puc millorar.
- Ah! Si, el rebut de telèfon em deia, oi?
- Doncs si. Quant paga actualment?
- Es que jo no tinc telèfon. Em sembla que ja li he dit.
- Be, no se si l’entenc. Això que ha tret de la butxaca fa un moment era un telèfon, no?
- Perquè m’ho pregunta?. Vostè no ho sap el que era?
- Home, i tant que ho sé! Era un telèfon!
- Doncs, si ho sap perquè m’ho pregunta?
- I vostè perquè m’ha dit que no en te?
- Doncs perquè no en tinc.
- Però si se l’acaba de treure de la butxaca! O, es que ho he somiat?
- Miri, jo no li sabria dir. Ho ha somiat?
- Però com vol que ho hagi somiat! Vostè s’ha tret un telèfon de la butxaca i s’ha posat a parlar amb algú que l’havia trucat. Jo ho he vist!.
- Així perquè em pregunta a mi si ho ha somiat o no? No diu que vostè mateix ho ha vist? I, perdoni, però ja faig tard. Que em volia preguntar?
- Li preguntava quina quota de telèfon paga actualment?
- Ah! Si, era això. Ja ho recordo. Però, em sembla que ja li he explicat. Jo no tinc telèfon.

Jordi Baucells Febrer 2016