L’última lliçó del pare

Un home vell ja se sentia que estava al punt de deixar aquest món. Li sabia greu de veure com els seus tres fills discutien freqüent i només callaven endavant de ell pel respecte cap al seu pare.

L’últim dia, quan de poca força que tenia, ni podia ja aixecar-se del llit, va cridar els seus fills per acomiadar-se i donar-los l’última lliçó seva:
- Fill meu, - es va dirigir-se al més petit – que em podries portar l’escombra nostra, si us plau?
- Sí, pare – i li va portar aquesta escombra antiga, feta de les branques seques d’arbre, fines i lligades totes juntes.
- Molt bé, gràcies. Ara, proveu de plegar i trencar-la... – va demanar el pare als seus fills; i ells, un darrere d’altre estaven provant amb tota la seva força i sense cap resultat.
- Bé, ara, deslligueu-la i separeu totes les branques i tranqueu-les una per una...
Això no tenia cap complicació, sense cap esforç ho podrien fer.
- Veieu? Al mateix pot passar i amb vosaltres... si no esteu junts, no teniu la força i us poden trencar fàcilment un per un!


(adaptat per l’autora del conte tradicional eslau)