Cercador
L'ÚLTIM BAGATGE
Un relat de: Lluís Berenguer- Compartir:
enlairar la meua mà
per agafar aquells temps
allunyats de decadència,
quan el fruir de nostres cossos
anunciaven la plenitud del desig
de la primera vegada,
més enllà de la innocència
que ja havíem deixa't,
no del tot...
Quan el llustre
dels nostres rostres
envejava els dies
límpids i assolellats...
Tu i jo érem alló
que hui sols el record
reconeix i fa present
en aquest estadi sense temps,
ara mateix!
Sí, els dies s'acosten
inexorables cap al crepuscle
decrèpit dels cossos,
i la vida ens reclama
el nostre últim bagatge
abans del traspàs...
I no li fem cas, però,
tant se val,
no hi haurà una nova innocència.
Aquí sóc, amb la mà alçada,
i no puc recuperar aquells dies
per molt que impetre.
Aquí sóc, clos d'ulls,
submergit en la memòria,
mirant aquesta película
que l'esperit s'emportarà...
L'amor, aquest últim bagatge
que ompli l'ànima
cap a l'etern immortal.
Comentaris
-
Per a l'eternitat. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 02-09-2025 | Valoració: 10
L'experiència d'aquest poema, que m'ha agradat, el trobe que s'alça totalment en el seu contingut i de l'amor que es fa present.
He clicat que m'ha agradat.
Que passes una bona vesprada.
Cordialment. -
Nostàlgia [Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 21-07-2025
Un poema magnífic per com llisquen com la seda els seus mots bells i plens de significació. Un cant al passat, al temps escolat entre els dits d'unes experiències no prou viscudes. Nostàlgia i melangia, sentiment dolgut. Un poema que m'ha fet reflexionar força en quant a com és d'important viure el moment present al màxim.
-
Nostàlgia [Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 21-07-2025
Un poema magnífic per com llisquen com la seda els seus mots bells i plens de significació. Un cant al passat, al temps escolat entre els dits d'unes experiències no prou viscudes. Nostàlgia i melangia, sentiment dolgut. Un poema que m'ha fet reflexionar força en quant a com és d'important viure el moment present al màxim.
-
Molt bo[Ofensiu]lantusset | 18-07-2025 | Valoració: 8
Molt bo, fa reflexionar, melancòlic i tendre a la vegada.
-
Jo també alço la mà[Ofensiu]Ginebreda | 18-07-2025
Jo també alço la mà, igual que tu, per reclamar que tornin els dies que no vaig saber gaudir i posar a la maleta aquells moments. Llavors només intuïa que aquests records serien l'últim bagatge. M'ha emocional el teu poema. És magnífic i em trec el barret virtual. Una abraçada admirada.
l´Autor
177 Relats
138 Comentaris
68628 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81