Lucidesa nocturna

Per a mi la nit és l'allargament agònic de la tarda, el moment més complet del dia; tot el que queda pendent, manté la vigília per tal de poder arribar a assolir allò que s'ha somniat i es desitja. Però insisteixo, no hi ha altre moment més complet que desprès de satisfer la gana i reposar, i quan el cos ja ha assolit el ritme adequat. Si no recordo malament, em vaig fe gran a l'hora de la migdiada.

Per a mi la nit és la foscor, territori de l'absència de mirada; feblesa, fredor, allò incert, desconegut, que provoca sorpresa i temor, allò que m'arrauleix i em fa venir són; decididament no sóc amant de la nit. De ben petit queia rendit desprès de tot el dia. La meva mare em trobava a l'escala de casa on m'havia refugiat per descansar.

És cert que he tingut uns pocs bons moments; memorables, de plenitud i d'eufòria: nits de Sant Joan, nits de xerrera amb els amics, de descobriment, però,....trobo més prometedora i constructiva l'alba, quan no hi ha ningú i surts a trepitjar bosc i emprens el camí: hivern o estiu, principalment l'estiu. No sóc bon conversador, la prova és que faig servir aquí la primera persona - estic sorprès i estupefacte, d'haver-me conegut -; la conversa és l'amiga nocturna.

De més gran, la nit és el territori del desvetllament solitari, secret, i de la lucidesa; i de la són a l'alba. S'ha acabat aquella dormir tan profund, potser s'han acabat els somnis i només queden les preocupacions, per qualsevol cosa, per la vida. Es l'hora de les vívides veritats personals: "És quan dormo que hi veig clar" diu el títol, bé, quan em desperto a mig dormir, en el meu cas!

Lucidesa que et desvetlla a mitja nit un cop has fet el primer descans i que s'oblida pel matí per estranyes raons metabòliques i fisiològiques.