L'origen dels diables (potser!)

Un relat de: Toni Martorell

El poble de Martorell és un dels nuclis rurals que es podien trobar en la ruta de Barcelona a les terres del sud ocupades pels sarraïns. El pas per allà és quasi obligat ja que cal creuar el riu Llobregat pel pont romànic de Martorell , una obra d'arquitectura herència dels enginyers romans. Mercès al gran nombre de viatgers i comerciants que hi paren a fer nit , el poble compta amb dues posades i diversos abeuradors pel bestiar.

Durant la reconquesta , el comte de Barcelona , pressionat pels nobles que reclamaven més terres de vassallatge , hagué d'organitzar una expedició santa per reconquerir alguns dels territoris ocupats pels sarraïns al sud del riu Foix. El comte concentrà a Barcelona un exèrcit de cinc mil homes i partiren el dia de St. Policarp a l'alba. Al capvespre, creuaven el pont de Martorell i paraven a passar la nit al poble. Per que no caigués la moral de la tropa el comte confiscà totes les reserves de vi i quan els caps dels soldats foren embogits per l'excés de vi es violaren pràcticament totes les dones de la població. Els habitants no varen poder fer res per evitar la violació massiva i quan van anar a demanar al comte que aturés els soldats aquest els respongué que podien estar contents de tenir la defensa d'aquells soldats front als àrabs, que si apareguessin aquests a més de ser violades les dones potser moririen molts dels homes.

L'endemà les tropes van continuar el seu camí mentre els habitants del poble rumiaven com venjar-se . El capellà parlà de denunciar a Roma el comportament dels soldats cristians, un dels possaders parlà de denunciar els fets al rei franc, però a la fi tothom començà a acceptar la idea d'un jove pastor que era considerat una mica bruixot donada la seva afecció als fongs al·lucinògens .

La guerra contra els àrabs acabà i el comte agafà el camí de tornada a Barcelona amb les seves tropes victorioses. La nit de St.Joan l'exèrcit comtal s'apressava per poder fer nit a Martorell i "celebrar" la victòria , a més d'un soldat li esclatava l'entrecuix dels records del viatge d'anada.

Era nit tancada quan els soldats , amb el comte al davant de la columna, entraven al poble . No els agradà rés allò que veieren. Per tot el poble cremaven fogueres i a les portes de les cases, hi havia caps de cabra degollats penjant , les vivendes restaven totes buides amb una forta pudor de sofre i en el centre del poble una gran creu de fusta cremava . El comte , esparverat , ordenà de no aturar-se en aquell poble maleït i continuar el camí tota la nit, si calia . La soldadesca no respectava l'ordre de la columna i els del darrera empenyien als primers atès que ningú volia ser l'últim en sortir d'allà .

Quan el cap de la columna arribava al pont de pedra hom començà a sentir un repic de timbals que baixava de les muntanyes properes , al mirar cap a les muntanyes veieren com flames enceses baixaven pel mig del bosc.

El comte esperonà el cavall per creuar el pont però per l'altra banda ja creuava Llucifer en persona. La visió era esfereïdora. Tenia les cames i el cap d'un boc amb unes banyes impressionants i a la mà duia un ceptre que engegava foc pels quatre costats. Els soldats encegats per la por giraren cua i encetaren la retirada però desenes de dimonis amb foc a les mans entraven ja al poble pel darrera. Hi havia diables de totes les mides : grans , petits , prims , grassos , tots amb banyes i amb les cares més lletges i horribles que els soldats podien imaginar. El gloriós exèrcit va perdre la formació i tothom engegà a córrer , cames ajudeu-me , per l'única via d'escapament possible : s'havia de creuar el riu per l'aigua com fos . Amb el pes de les cuirasses i les armes van ser ben pocs els que pogueren nedar i passar a l'altre vora del riu per continuar corrent mentre els habitants de Martorell es treien les màscares i saltaven sobre les fogueres celebrant la venjança .

Gràcies a Déu el comte de Barcelona , que sobrevisqué , no s'assabentà mai de l'engany , o li va fer vergonya reconèixer que els havien enganyat quatre camperols. Des d'aquella nit el pont fou rebatejat amb el nom de "Pont del Diable", i la gent ,cada cop que els poderosos la oprimeix, recorda la victòria vestint-se de diable i deixant anar la seva còlera tirant foc per viles i poblacions."

Comentaris

  • Ei, és genial!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 16-03-2007 | Valoració: 10

    Trobo que està molt bé aquest relat, i els fets que expliques. Felicitats. A veure si et llegeixo més!!

  • els ponts dels diables[Ofensiu]
    neret | 15-01-2006

    jo també he sentit molts cops la llegenda que explica el pèrdix referent a ponts construïts pel diable, diria que és la versió oficiosa més extesa. Aquesta altra, si és de collita pròpia, trobo que li has donat tot l'aspecte d'una llegenda popular i serviria perfectament per explicar l'origen déls correfocs (com a mínim a mi m'has convençut!)

  • Tant si és cert com no[Ofensiu]
    fill de les ombres | 05-10-2005 | Valoració: 9

    cal conèixer la història per no repetir-ne els errors, d'aquí l'origen i la utilitat de la mitologia pels antics, les llegendes i rondalles pels nostres avantpassats de l'edat mitjana i l'exactitud científica pels dies d'avui.
    sigui com sigui, aquest relat, ben estructurat, amb llenguatge planer però precís, real o no, és una bona manera de posar en la injustícia, l'espurna per fer reaccionar el poble, per plantar cara i fer-se respectar.

    m'ha agradat molt!
    el pròxim dia que em quedi de cangur amb els meus nebots... toca conte sobre martorell, el seu pont i els diables!

  • Els vols publicar a www.guimera.info/tribuna ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 13-09-2005 | Valoració: 10

    Hola;

    Sóc l' Antonio Mora Vergés, alhora que lector, també faig algun que altre relat.

    A www.guimera.info recollim bàsicament històries de Catalunya, i això en molts casos, exclou Barcelona; malgrat que segons la presidente de Madird, no pertany a la Nació Espanyola; jo m'en malfio, el que tinc clar, és que a la Nació Catalana, fa anys i panys, que segur que no hi pertany.

    Això dels teus diables "antibarcelonins" està força bé.

    T'esperem !!!!

    mora.a@guimera.info

  • Ei Antoni ja torno a ser aquí per a comentar-te...[Ofensiu]
    lorien | 01-03-2005 | Valoració: 10

    Que m'ha agradat molt aquest relat, conte o rondalla, com en vulguis dir sobre l'origen dels diables.

    Penso que està molt ben explicat, que si ens haguéssin explicat així la història a l'escola, ara encara m'enrecordaria...

    Molt bona la venjança, deurien passar un pànic aquells soldats cristians, bé això de cristians,... perquè abusar de les dones això no ho diu la religió, i si entrem en aquests temes de la religió encara demà estariem parlant del que representen en aquest món.

    Bé m'estic embolicant massa i només et volia dir que m'agrada molt el teu estil, la temàtica i animar-te a seguir escribint que jo aniré llegint.

    Elena

  • Resposta[Ofensiu]
    Toni Martorell | 10-01-2005

    És només una idea meva de com podria haver estat , o m'hauria agradat que fós , la historia.

    De totes formes la idea era donar un sentit a les colles de diables i no tant el nom al pont del diable ( això ho he agafat com a recurs).

  • Curiós...[Ofensiu]
    pèrdix | 11-09-2004

    Jo coneixia una altre versió, més fantàstica. El diable va fer el pont en una nit per una juguesca amb una minyona: si ell el construïa en una nit, s'emportava l'ànima d'ella. AL final la Senyora entabana al diable fent cantar el gall abans d'hora i fent-li perdre, així, la juguesca.
    El resum, si no recordo malament, era aquest.

    La setmana passada una amiga em va explicar la història d'un pont del diable que hi ha a Navarra. Per a la meva sorpresa, la versió coincidia amb la del de Martorell. Una mena de llegenda urbana, com "la chica de la curva" però en pont i en medieval.

    Tota aquesta parrafada era per a donar-te les gràcies, ja que ara m'has donat una versió de desempat amb la qual em podré fer el xuletas cada vegada que passi per Martorell.

    M'encanten les rondalles.

    Benvingut!

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Toni Martorell

Toni Martorell

10 Relats

31 Comentaris

19338 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
messenger:tonimartorellgo@hotmail.com
www.tonimartorell.blocat.com