Et trobo tant a faltar

Un relat de: Toni Martorell

Avui un altre cop he pensat en tu , com ahir , com demà. Cada matí quan em llevo i em miro al mirall del lavabo veig l'arracada que duc al nas , la teva imatge sembla aparèixer difuminada al fons del mateix i el meu cap vola a la nit que et vaig conèixer.
Va ser una nit de farra de farà un parell d'anys. Estava agobiadissim de l'ambient de la discoteca aquella que em van portar i no feia més que afartar-me de birres. No era pas el meu ambient i no m'hi trobava bé entre aquella gent, jo soc més de muntanya. En un dels cops que m'hi vaig atansar a la barra a demanar un altre glop et vaig veure. Per un moment vaig quedar descol·locat , les nostres mirades es van creuar i espontàniament et vaig somriure. Semblaves molt trista , fora de lloc , no se't veia gaudint de la festa i la teva mirada tenia un punt de melangia que em va entendrir. Eres molt maca , cabell llarg fosc com la nit i ondulat com el mar, un rostre allargat amb un front ample i transparent i uns ulls enormes. Quins ulls! , semblava que si seguia mirant-los cauria a l'abisme que s'endevinava al fons. Et vaig proposar de sortir a prendre la fresca i parlar amb més calma a l'exterior de la discoteca. Varem sortir i varem seure vora l'entrada , a l'esglaó d'un aparcament. Allà vaig estar provant de fer-te riure , eres tan bonica que els teus ulls tristos no feien sinó accentuar la teva bellesa. Sense saber ben be com animar-te et vaig dir que si em besaves la tristesa marxaria i tu al cap d'un moment em vas besar a la galta just a tocar de la comissura dels llavis, tendrament , sense malicia. Vaig sentir coses que mai no havia sentit , aquell petó era diferent de tots els que havia rebut abans. Vaig quedar estabornit. Sense paraula ni alè. I tot per un simple bes. Tu vas somriure , ara el teu somriure enlluernava la nit i obria les portes del meu cor. Varem parlar , obertament , francament , sobre nosaltres la nostra vida i les nostres il·lusions. En aquell moment encara no ho sabia però en els mesos posteriors a la nostra trobada la meva única il·lusió seria tornar a veure't. Les hores van volar al voltant d'aquell aparcament i arribava el moment d'acomiadar-nos. No volia marxar sense un record de la meva dama i et vaig proposar intercanviar les arracades. Vas accedir amb un somrís , la imatge del teu somriure ha quedat gravat a la meva memòria , i em vas donar la teva penyora . La vaig canviar per la meva i me la vaig posar a l'aleta del nas, allà on tinc el forat. Si em poso un mica guenyo veig la brillantor del teu aret prop de on els teus llavis em van besar aquella nit.
Vaig marxar , els meus amics havien de marxar i en aquell moment , estúpidament vaig pensar que la historia s'acabaria allà i que seria un bonic moment per recordar en el futur. Un bonic moment , res mes. Però estava equivocat i a mida que passaven els dies estava a cada moment més ofuscat pel teu record. Perquè no et vaig demanar el telèfon?- em pregunto un i un altre cop quan el cercle de plata brillant crida el teu nom. Les llàgrimes han vessat sovint dels meus ulls quan la frustració de saber que t'he perdut es massa insuportable. Tal era la meva obsessió que sovint em semblava veure't pel carrer i sortia corrents per saludar-te quan en realitat eren altres dones .A les nits en la foscor de la meva cambra la teva imatge semblava surar un pam sobre del meu llit a tocar de la meva cara.
Varen passar els mesos i vaig tenir altres relacions. En cada nova parella cercava els teus llavis però cap ni una podia fer que t'oblidés ni podia esborrar del meu cap la teva mirada, el teu somriure. Vaig tornar altres cops a la discoteca on ens varem conèixer. Seia en la barra que ens havia unit i esperava, esperava i buscava la teva presencia per tot el local. Però mai et vaig tornar a trobar.
Fins avui. Les meves germanes m'han demanat que les acompanyi a un concert. I aquí estic, a les grades , un pel avorrit i liant un mai. I en girar el cap un moment a la dreta t'he vist. M'estaves mirant i en veure que et mirava has apartat la cara i has fixat la vista al front. Perquè m'evites? Se que m'has vist. Et vaig perdre un cop i no tornarà a passar. Continues mirant al front però jo ja m'he aixecat i camino cap a tu. Dues passes més i seré al teu costat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Toni Martorell

Toni Martorell

10 Relats

31 Comentaris

19333 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
messenger:tonimartorellgo@hotmail.com
www.tonimartorell.blocat.com