Cua

Un relat de: Toni Martorell

Acabo d'arribar i ja tinc presa per tocar el dos. Agafo numero i em surt el 86 , a la maquineta marca que estan atenent el numero 56. Trenta persones davant meu, quin horror, amb resignació absoluta esperaré que em toqui. Com que dintre del local no hi cap tothom he d'esperar al carrer.
-57
Guaita ja ha caigut un , potser això serà més ràpid que no pas em pensava. Si total no han passat ni un minut que estic matant l'aranya per aquí que ja anem avançant. Un càlcul ràpid de un minut per esperador em dona un pronòstic pel cap baix de mitja hora de cua. No està pas malament , fa uns dies va haver de venir un conegut i va estar força més estona.
-58
Un altre, ja en queden menys , he ,he , que optimista sóc , dos que han caigut i ja em sembla que avui no perdré aquí tot el dia.
-59
Collons! , aquest ha trigat l'hòstia en sortir. Em sembla que estiraré una mica les cames pel carrer i potser mentrestant es carreguen vuit o nou.
-63
Merda! Vint minuts donant voltes pel carrer i només han avançat sis. No anem bé. I estic suant com una bèstia, em sembla que vaig a beure un aigua en aquell bar.
-76
Merda! merda i més merda! M'he pres un aigua , dues birres , unes escopinyes i he llegit el diari i encara em queden deu per endavant. Com a mínim he escapat de fer la cua al carrer massa estona però ara ja he de quedar-me per aquí per no perdre el torn. Ara seria una catàstrofe.
-77
Ja torno a suar , no se quanta gent cabrà dintre del local però no crec que em quedi molt per entrar. Espero que hi hagi aire condicionat perquè en aquesta vorera cau un sol de justícia. No hi ha ni rastre d'una mica d'ombra . Quasi les tres de la tarda de mitjans de Juliol. Estic suant la cansalada de valent i crec que no queda ni rastre al meus cos de les dues birretes.
-78,79,80
Tres de cop. Em posaria content si no fos perquè fa més de mitja hora que espero el meu torn. No se si aguantaré massa més estona sota el sol ja que els ulls em comencen a fer pampallugues. Fora irònic patir un desmaï fent cua i quedar-me sense el que he vingut a buscar.
-81
Em sembla que al proper que surti ja entro dintre. Sembla que un cop dintre deus tenir més sensació de control sobre quanta estona falta per arribar el teu torn.
-82
Al final em toca d'entrar. Faig un cop d'ull als pobres desgraciats que encara tenen per una estona i amb aires de suficiència obro la porta i entro. La pujada ofegant de temperatura que em rep és gairebé com una bufetada física. Aire condicionat? HA!. Com a mínim deu graus més que al carrer. Instantàneament la camisa se m'enganxa a l'esquena i noto com les gotes de suor llisquen per la regatera del cul i em mullen els calçotets.
-83
Deu meu, això és insuportable. Ni al mateix infern deu fer tanta xafogor. Darrere els taulells els treballadors que ens estan atenent s'han posat com uns ventiladors que l'únic que fan es remoure l'aire càlid. Tinc ganes de marxar. Rendir-me i marxar. No deu ser tan important el que he vingut a buscar. Bé si que ho és però el meu cervell no treballa en condicions. No recordo on vaig llegir que a partir d'una certa temperatura les idees s'espesseixen i costen més de ser transmeses per les neurones.
-84, 85
Han agafat dos de cop. El següent seré jo. Fins i tot sembla que la temperatura és més suportable. Però ,que fan? Acaben o no? Perquè els últims s'han de demorar tant? Mira sembla que el de la dreta ja acaba. Doncs no, ara se'n recorda d'això. Jo el mato. Espera ,espera l'altre marxa...
-86
-Jo,jo, posa'm un tallat a quarts i dues carxofes.
És la darrera vegada que faig cas a la dona. Es cert que aquests pollastres a l'ast fets amb llenya estan més bons però és que aquí baixa mig barri els diumenges d'estiu i això es insuportable. Com a mínim me'n vaig amb el pollastre que altres darrere meu ja no han agafat ni numero.

Comentaris

  • Diversió & quotidianitat[Ofensiu]
    angie | 03-11-2006

    Un relat que pel títol imaginava més... a l'ast! jajaja (és broma)

    Està bé. Entretingut i jugant amb el lector.

    Des de fa dies que tenia ganes de passar per la teva plana, després de veure les teves meravelloses aparicions al fòrumnit... Però voilà, ja havia passat i no ho recordava, jeje

    Petons

    angie

  • Hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 09-10-2006 | Valoració: 10

    jeje... un relat força curiós i divertit, perquè als homes us costa tant fer cua?? jajaja! Pobre del protagonista! És típic agafar un pollastre a l'ast els diumenges d'estiu...
    El relat és amè i està ben escrit, però trobo que el títol és poc atractiu (suposo que és l'opció fàcil, s'escau amb el relat però potser és massa senzill).

    Volia agraïr-te el teu últim comentari: moltes gràcies! Em fa molt contenta ;)

    Petonsss!

  • Molt bo! [Ofensiu]
    Unaquimera | 19-09-2006 | Valoració: 10

    Un relat que es llegeix sense poder aturar-se perquè el ritme que has creat no ho permet i perquè la teva prosa aparentment senzilla però plena de recursos molt ben empleats es devora amb facilitat.

    Un text ben equilibrat en molts aspectes i amb un final que no decepciona gens. Ben fet!

    Me n'alegro molt, d'haver-te descobert com autor i per a celebrar-ho t'envio una abraçada enriallada,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Toni Martorell

Toni Martorell

10 Relats

31 Comentaris

19333 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
messenger:tonimartorellgo@hotmail.com
www.tonimartorell.blocat.com