Compte enrera

Un relat de: Toni Martorell

Dilluns

Després d'un dilluns de feina avorrit com no recordava cap altre , la Laura treu les claus de casa de la butxaca i obre la porta del carrer. Al vestíbul de l'escala obre la bústia i comença a repassar el correu.

Entre una carta de "la Caixa" i una altra d'"Auna" hi troba quelcom de curiós : una carta de pòquer. Un cinc de cors d'una baralla pornogràfica. En la fotografia hi veu dues senyores practicant sexe oral amb un home.

Sorpresa per la troballa , la Laura rumia quin significat té allò. El primer que li ve al cap és que algú li està tirant els trastos. Però qui? , algú de l'oficina ?, algú del barri ?. Ella està cassada i no flirteja amb ningú , i més amb com és de gelós el Guillem. Potser és una broma de les amigues , com s'atreveixen ?. O potser és una equivocació , algú li volia posar la carta a una altra persona i s'ha equivocat de bústia. Si , deu de ser això , no hi ha cap altre explicació. Quan arribi el Guillem l'hi explicarà i riuran junts.

Amb un somriure a la cara la Laura puja a casa i es dedica a les tasques domestiques fins que arriba el Guillem. Comença a parlar amb ell i la conversa deriva cap a la jornada laboral. Als cinc minuts de parlar amb ell es dona compte que li costa explicar-li allò de la carta. I si no s'ho pren bé? I si pensa que ella te alguna cosa que amagar? Mica en mica la tarda es va esvaint i van a dormir sense haver parlat per res de cartes ni res similar. Abans de tancar els ulls , la Laura pensa que a l'endemà es desfarà del cinc de cors i prou.

Dimarts

Quan la Laura arriba a casa ja no recorda per rés l'angoixa del dia abans respecte la carta trobada. Aquesta reposa a la part més fonda de la seva bossa. No ha recordat ni tirar-la. Tot i així al moment d'obrir la bústia sent que l'anima li cau als peus. Avui no ha passat el carter i , misteriosament , sembla que cap repartidor comercial. La bústia està ocupada únicament per un altre carta amb contingut pornogràfic. Per un estrany motiu la carta , que té les mides habituals, li sembla ocupar tot l'espai de la bústia. Deu ser pels nervis que està experimentant. Amb la mà tremolosa recull la carta i s'hi fixa millor en el motiu imprès. La carta és un quatre de cors de la mateixa baralla pornogràfica i en la foto una parella fa l'amor sobre una cadira en una postura que li sembla forçada i un punt contorsionista.

Ara ja està convençuda que no és cap equivocació. Dos dies seguits no pot ser cap coincidència. Algú està provant de dir-li quelcom. Només li queda l'explicació de la broma o del rotllet. Ara si que no li pot dir rés al Guillem , no entendria que no li hagués dit el dia abans al rebre la primera.
Però qui pot ser que li deixa les cartes ? Marxa a fer una volta per aclarir les idees i aprofita per comprar un parell de coses. Mentre camina pel carrer va repassant mentalment qui deu poder ser el graciós o el pesat.

Durant el sopar no és capaç de concentrar-se en el que li diu el Guillem i no es queda ni a veure la televisió. Se'n va al llit ràpid però li costa força d'agafar la son.

Dimecres

La jornada laboral corre pesadament i la Laura és incapaç de treballar en els temes que té sobre la taula. Es passa el dia controlant els companys i cada cop que creua la vista amb un d'ells creu descobrir l'assetjador. Al mateix temps va trucant per telèfon les seves amigues i enceta converses intranscendents per provar de trobar quelcom fora de lloc que les faci descobrir-se.

Desprès de dinar es dona compte que sospita de tothom però no ha tret cap conclusió de ningú. Comença a preguntar-se si avui també haurà rebut el seu particular correu.

Al baixar de l'autobús i encarar el camí de casa es descobreix tremolant. Quan arriba el moment d'enfrontar-se a la bústia aguanta la respiració , gira la claueta i obre la porteta . Gairebé se sent alleugerida quan la veu , una part d'ella creu que el veure-la dóna sentit a la bogeria. Amb la mà dreta recull aquell tros de paper imprès. Un tres de diamants amb la fotografia de dos dones capiculades donant-se plaer mútuament.

Un llampec de consciencia estremeix la Laura. De cop tot pren un significat , i al mateix temps pren una dimensió esgarrifosa. Si dilluns va rebre el cinc de cors , dimarts el quatre de cors i avui dimecres el tres de cors. És un compte enrere , i només queden dues cartes , dos dies . El temps expira el dissabte. Però , què ha de passar ?

La Laura es troba psicològicament cansada, l'estrès dels últims dies li esta passant factura. Ja no creu que sigui res inofensiu i recorda algun cas d'assassins que feien servir cartes com mètode de comunicació. Al pujar a casa es tanca a l'habitació i quan arriba el Guillem li diu que no es troba bé.





Dijous

La Laura no ha dormit en tota la nit . De totes formes no té esma ni per inventar-se una excusa i faltar a la feina. Assisteix i mata les hores amb tasques que no calen. Mira de passar el dia el més discretament possible i quan marxa a casa el camí se li fa un món.

Quan es planta davant de la bústia no sap d'on treu forces per obrir-la però ho fa. I quan ho fa i no troba res dintre no sap com reaccionar. Al primer moment quasi troba a faltar la seva dosi de demència però ràpidament canvia l'estat d'ànim i se sent tornar a la normalitat. El seu cervell comença a donar ordres d'oblidar els tres darrers dies i continuar endavant. Amb una rialla nerviosa d'alleujament puja a casa i troba que el Guillem ha arribat avui abans que ella.

El Guillem molt educadament li pregunta si es troba millor que el dia abans i ella li respon que si. Després d'un parell de frases de cortesia i com qui no vol la cosa el Guillem comenta que ha pujat el correu i que ha trobat una carta pornogràfica , un dos de piques amb la fotografia de dos homes masturbant-se l'un a l'altre , entre les factures. La Laura creu morir-se però aguanta com pot i dissimula. El Guillem interroga subtilment la Laura primer i més directament desprès. Li diu que pensa que últimament està una mica nerviosa per no sap que, te alguna cosa a veure la carta ? La Laura ho nega tot i prova a treure ferro , i no sap com , però ho fa prou bé. El Guillem acaba convençut de que la Laura no sap de que va la carta i que no te cap aventura extra conjugal.

Malgrat haver superat la prova de l'interrogatori la Laura no se sent satisfeta. Perquè ho ha negat tot ? No hauria estat millor admetre-ho i compartir l'angoixa amb el Guillem ? Perquè creu que no ho entendria ? Amb tots aquests dubtes i sentint-se a quilometres lluny del seu company i més lluny encara del mon la Laura s'estira al llit i prova a reposar.

Divendres

Al matí la Laura truca la feina i li diu al seu cap que no es troba gens bé i que es quedarà a casa reposant. El cap li diu que deu haver estat incubant algun virus ja que l'ha trobat tota la setmana una mica absent i que no s'amoïni i que es recuperi aviat.

La Laura ha pres una decisió , pensa estar tot el dia a tocar de la finestra vigilant el carrer i la porta d'entrada per veure qui entra i surt a la finca. Fins a mig matí no entra ningú i cap allà les onze arriba el carter. La Laura baixa l'escala i espia el carter des de el primer replà per veure si és el culpable. Falsa alarma , només les factures de costum . Torna a casa i es planta davant de la finestra un altre cop i aleshores quan no havien passat ni cinc minuts un missatger aparca la moto davant seu . A la maleta posterior de documents el missatger porta dibuixat un trèvol gran , logotip d'una coneguda cooperativa de missatgeria , serà aquest l'as de trèvols que falta per arribar ?. La Laura fa un saltet de l'ensurt i obre la porta preguntant-se si allò tindrà quelcom a veure amb el misteri. El missatger puja fins a casa seva i l'hi fa entrega d'un sobre , desprès l'hi demana de firmar l'albarà conforme ha rebut l'entrega i sense esperar-se gaire marxa.

La Laura obre el sobre i repassa la documentació rebuda. És una tramessa de l'oficina i dintre del sobre troba una carta d'acomiadament i el taló de la liquidació. Molt breument la carta descriu com durant l'ultima setmana el rendiment de la treballadora ha estat inferior al desitjable , ha fet servir recursos de l'oficina com és el telèfon per ús particular , la estabilitat emocional és molt precària i el tracte amb els companys força delicat. Fins i tot el mateix divendres la treballadora en qüestió havia faltat injustificadament a la feina , motius pels quals la direcció havia decidit prescindir dels seus serveis.

La Laura comença a plorar , és increïble , per una banda respira alleujada perquè el misteri s'ha descobert , per una altre banda plora de rauxa pel que li han fet. Tot havia estat una maniobra de l'empresa per donar peu a despatxar-la. El comte enrere ha acabat , està a l'atur. La Laura pensa que dilluns començarà a buscar feina però que abans potser enviï una carta al seu cap , a casa seva.

Comentaris

  • Estic fent...[Ofensiu]
    rnbonet | 20-02-2006 | Valoració: 9

    ... un tomb pels autors que no coneixia -o que quasi desconeixia- i que han estat 'objecte de selecció' pel RC2.0
    De la 'visita' als tres teus darrers relats, aquest és el que m'ha semblat més original, més ben ambientat i més complet. Encara que el final l'he trobat una mica decepcionant. Potser ha estat el moment de la lectura, la situació... No sé.... 'Fusta' de narrador n'hi ha...
    Ànim, i endavant!

l´Autor

Foto de perfil de Toni Martorell

Toni Martorell

10 Relats

31 Comentaris

20098 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
messenger:tonimartorellgo@hotmail.com
www.tonimartorell.blocat.com