Apocalypse net

La moguda començà ara fa uns anys. Ara , amb la claredat que et dóna el temps , sé que el final de la nostra lluita està proper. I estem a punt de perdre. Crec que sóc l'últim dels nostres que continua viu i la meva obligació és deixar per escrit el testimoni del que varem ser i de com hem desaparegut. Soc un hacker , ni el més hàbil ni el més llest , però si el que ha durat més temps. La nostra lluita ha estat acabar amb la supremacia informàtica de les multinacionals. Crèiem en el programari lliure i en la gratuïtat dels sistemes. Combatíem els virus creats per les companyies de software i desenvolupàvem els programes necessaris per la seva eliminació.

L'ultima gran revolució tecnològica fou la implantació del biohardware. Va ser el començament de la nostra derrota. Farà uns tres anys van sortir al mercat els components de bioinformàtica . Amb la implantació cerebral dels xips adequats s'eliminaven els PC's de sobretaula, els portàtils i les PDA's . Amb una antena supradèrmica i el software cognitiu et podies connectar a la xarxa i navegar , programar i treballar només amb el pensament. Allò semblava ser fantàstic, no calien hores i hores de teclejar seqüències de comandos , només calia pensar-hi i provar. Poc ens imaginàvem que tot havia estat creat amb una única finalitat : exterminar -nos.

El primer atac ens va agafar desprevinguts. Un virus informàtic sacsejà la xarxa i en dos dies infectà un vuitanta per cent dels nostres. Ràpidament ens varem adonar de les implicacions del biohardware. Quan ara un cuc infectava el nostre sistema i es replicava afectava també la nostra capacitat cognitiva individual amb resultat de pèrdua de memòria , dèficit d'atenció , alteracions sensorials , alteracions de consciència i fins i tot esquizofrènia. Un petit percentatge de col·legues foren ingressats en psiquiàtrics abans de poder desenvolupar una vacuna eficaç contra el virus.

Cada dia que passava es creaven nous virus. Els programadors de les grans multinacionals afinaven les instruccions i dissenyaven virus selectius que només contagiaven aquells companys que feien servir software lliure o l'alliberaven. La lluita era implacable i cada descarrega de virus era contestada amb vacunes i amb la descodificació dels programes comercials. Alguns companys embogien , altres abandonaven la lluita i els més combatíem sense descans.

Ara fa un any , començà la darrera ofensiva de les corporacions. L'últim virus desenvolupat : "TheEnd" atacava no només els processos cognitius sinó que va ser capaç de penetrar en àrees més profundes del cervell i modificar els processos de l'hipotàlem que regulen el sistema nerviós vegetatiu i que controlen les funcions vitals. Allò fou letal , ara al quedar infectat , en poc temps , el virus agafava el control del teu cos i "resetejava" el cor , els pulmons , el fetge o d'altres visceres. Resultat : la mort.

L'estructura del virus era força senzilla i relativament fàcil de combatre però la seva gran capacitat de mutació feien inútils el centenar llarg de vacunes que es crearen. Cada cop que una vacuna frenava una de les mutacions del virus aquest mutava en noves formes més letals.

Després de nombroses baixes el nostre bàndol es replegà i va passar un temps desconnectat de la xarxa. Varem estudiar la forma de neutralitzar el "TheEnd". El problema era la incapacitat frustrant que teníem de comunicar-nos sense accedir a la xarxa. Érem esclaus de les companyies de comunicació i no ens en donàvem compte. La batalla final era propera. El nostre cabdill va anunciar que havia trobat la forma de vèncer les companyies. A través d'antics fòrums , on la comunicació era asíncrona , es va difondre la noticia. El 1r de Maig hi hauria un atac massiu contra els servidors dels opressors. L'objectiu era bloquejar-los i deixar-los fora de servei el temps suficient per inocular un antídot. Així cada servidor que repliqués el virus al mateix temps l'eliminaria.

Dit i fet , el dia assenyalat i en l'hora prevista , milions de hackers varem entrar en les adreces IP's dels servidors escollits i ens varem trobar amb la més terrible de les sorpreses. Aquells malparits no havien estat creuats de braços , ho hauríem d'haver imaginat , i havien estat preparant un contraatac en tota regla. Tots els que varem creuar els primers controls , que foren la majoria , ens varem infectar al moment . I amb una nova versió millorada del "TheEnd". En qüestió de dies la major part de nosaltres era morta. No se gairebé perquè amb algú li afecta més ràpid i el virus aconsegueix abans el control del cos i amb altres triga una mica més . He sentit a dir que te quelcom a veure amb la dissociació del cos i la ment. Sembla ser que el consum de drogues dissociatives ajuda a fer front al virus. Deu ser el meu cas , vaig tenir una joventut desenfrenada.

Ara tot està acabant , ja no percebo cap company navegant pels portals. Noto que el meu cos ja no obeeix la meva capacitat de processament. Em costa respirar i les arítmies són freqüents . Sé que no em queda gaire temps i he volgut fer un darrer esforç per deixar escrit aquest el meu testament i testimoni de la mort dels últims homes lliures. He copiat aquest missatge i l'he desat amb antics formats d'arxiu : Bàsic , Word Perfect , Works , RTF , Word , Ami , etc. I com si fos un missatge de nàufrag dins d'una ampolla l'he llençat a les ones , hertzianes en aquest cas . Potser el dia de demà algú d'una nova generació el trobarà i encetarà una nova guerra en que finalment l'home lliure guanyarà.