Cercador
l'ordre del caos
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
I em va enfocar la llum, però era negra;
i el dia era nit, i la seva negror encegava;
i jo era l'instant, un poc de pampallugues
atemorit que s'apagava; i l'iris era la retina
i la retina, l'escleròtica, i l'ull mirava dins meu,
i jo, sent tota dins, tota era fora
confosa amb la mirada.
Comentaris
-
La mirada de l'ull[Ofensiu]Frida/Núria | 09-02-2007 | Valoració: 10
que si vol pot observar-nos fins i tot dins el cervell. O és el cervell que veu el caos a través seu?
M'ha encantat aquesta mirada interna, aquest caos ordenat. -
el caos també és un estat natural[Ofensiu]l'home d'arena | 21-01-2007 | Valoració: 10
extraordinària confussió, poder ser un mateix i, alhora, la pròpia mirada què salpa de nosaltres... i com uns dits poder repassar tot el què abasta i barrejar el dins i el fora en un tot integrat de sensacions només. Com una mirada a carn viva, potser? Un instant superb, primer amb pànic pel gaudi de tant de poder, però després sembla asserenar-se com un fluir natural.
Salut i un bes, poetessa.
-
bones![Ofensiu]Àfrika Winslet | 21-01-2007 | Valoració: 10
M'han agradat aquests breus versos, sobretot la imatge de l'ull que es mira a sí mateix, cap endins... El títol m'ha encuriosit, és cert, de vegades, si ens parem a pensar-hi, podem fins i tot reconèixer un cert ordre en el caos.
petons!
Valoració mitja: 10