Londres, 1 de novembre de l'any del Senyor de 1666

Vicente Cabau ( Argentina) Valoración 10

Nuria Niubó me sorprendió con su relato breve e ingenioso que logra crear un suspenso increíble.
Cabe destacar que su historia aflora con una extraña naturalidad por lo que el desenlace resulta inesperado y genial.
Es un cuento con la magia y el estilo apropiados.
Felicitaciones Nuria

i a riures esborrajats per la por a l'Smiling Jack de Lleida. Em sona a Roxie, a Maribel, a Carme, a Jesus, als dos Peres, al Puigi, a la Bea, a Anabel... Tot lo bo i millor de la poesia. Em sona a espelmes i a tauleta "camilla", a birra i a taboret. Em sona a VIDA.

i després de passejar-nos per una escena de pànic, destrucció i mort, arriba l'encontre amb altri que fa recordar tristos i afectuosos records culminant amb l'eclosió i basament del afecte reclòs del passat envers a un tercer. Segueixes situant amb destresa els fets en un ambient que per lo descrit imagino boirós per tant humit fred i embriagat de tristor, l'abatiment enllaça amb un somni eròtic fúnebre i fantasmagòric de culpabilitat que desencadena el mortuori desenllaç.
Desenllaç però que realment sols saps tu. Salutacions cordials,

J. Lluís Cusidó

En efecte, Núria, el teu relat és plenament és adient a la festa que acabem de celebrar i a aquestes dates, en què comença el fred.

Quan he vist que havies classificat la teva història dins la categoria de "terror", m'he preparat per fixar-me bé en tots els detalls, ja que sento un respecte especial per aquest gènere que, com el text humorístic, resulta força més difícil d'aconseguir del què pot semblar a qui no ho ha provat.
En el terreny visual ( fotografia, cinema, ... ) els efectes, ja siguin naturals o especials, arriben de seguida a l'espectador per via directa; però en literatura, evocar mitjançant les paraules sensacions com la por, l'esgarrifança, la sospita, la tensió, etc. no és tasca senzilla.

Tu has elaborat una aproximació de l'extern cap a l'intern: has començat fent al·lusió a un marc urbà de destrucció i a una situació personal de soledat i pèrdua; en aquest clima, arriba la confidència i s'exposa el sentiment íntim de culpa. A partir d'aquí, l'escena del cementiri es precipita cap al final amb incògnita inclosa.

Arribada aquí, intento respondre al teu interrogant: el que sembla més lògic per les dades que ofereixes és que Jenny mori d'un esglai, o sigui, de terror o de la impressió, ja sigui a causa d'un atac de cor o de bogeria.
Yambé es pot deduir que mori per la pulmonia tremenda que agafa en ser despullada en aquelles circumstàncies i romandre nua en mig de la nit, damunt la pedra freda, ...
Posada a imaginar, se m'acut una tercera possibilitat però, tot i que seria la preferible en cas d'haver de morir-se, no hi ha prou elements en el text com per deduir-la directament.
Ja em diràs si l'encerto o l'erro... tu ets l'autora i saps la solució!

Entre tant, t'envio una abraçada molt viva,
Unaquimera

El final em desconcerta: La causa de la mort serà que es va penjar al pont de la torre de Londres? Però qui, en Samuel o el Thomas? No queda gens clar quin final té la historieta ni perquè es moren els nois.

A banda d'això, et felicito per la originalitat del tema. No en va, cal dir que el teu relat, és un conte com manen els cànons. Breu i concís.

Salutacions!

Hola carinyo he llegit el teu relat i jo penso (al menys a mi hem passaria) que es debia morir d'un atac de cor, perquè jo sento aquesta veu i no arribo a la matinada !!!!
quina pooooooooor !!!!

Un relat que posa la pell de gallina. És interessant i ben buscada la trama, el final dubtós, porta a divagar i cercar possibles finals. Imagino la densa boira que cobria Londres en aquella època, el cel invisible i la pols plena de fum. El primer que m'ha vingut al cap és que l' enterramorts o algú que vagarejava pel cementiri , s'ha aprofitat del seu sentiment de culpa i ella ha mort de por. Qui sap...
Un bon relat Núria, que no passa gens desapercebut.
Una abraçada

Jo crec que mort, sobretot d'amor.
Un Relat esgarrifós i tendre.
Un bon "panellet extra" per la Dia da d'avui.
Gràcies, Núria.