L'oncle Genis (1ª part)

L'oncle Genis era germà del meu avi patern, un esperit inquiet, jove, ben plantat i ingenier, treballava en una fàbrica de teixits de Sant Andreu Palomar i que estava molt ben considerat. Casat dos fills petits per descomptat ell també era jove.

Tenien una merceria al Poble Nou s'han feia càrrec la seva dona a l'oncle Genis no li feia falta res econòmicament de cop i volta un dia va pensar que podia anar a Amèrica, a fabricar llençols per aquella colla d'indis que voltaven per allí. No parava d'engrescar al seu germà, que n'era el meu avi, - va, anima't Joanet digues-li a la teva donar que sí, que i amen tots. I ella l'àvia quan sentia això li deia que ni parlar-ne que no volia anar a fer de Tom-mix .
Així que un bon dia en Genis va agafar a la seva família i uns quants telers i van embarcar cap a Mèxic exactament cap a Acapulco, allí, ja tenia comprat un gran solar per muntar-hi la fàbrica i uns carrers de casetes per viure-hi els treballadors . tot això hagués anat mol bé però es va trobar per sorpresa que al arribar no tenia moll i varen haver de tirar els telers a l'aigua i arrossegar-los per bous.

Va ser un gran entrebanc, perquè després de posar en marxar els telers la venta de llençols va ser nula ja que els indis no hi gastaven. Quin fracàs no ho haguéssim dit mai, però l'oncle Genis se les va haver d'inventar per fer anar totes aquelles màquines i teixir robes de fill.
Al cap d'una temporada va muntar on hi havia la fàbrica l'hotel Sevilla però con que no parava de fer anar aquell cap, va fer moltes coses va fer de constructor construint casetes senzilles per treballadors i el resultat de tot això es que es va fer una per a ell gran i molt maca al passeig de la Reforma i últimament sabem que venia màquines de fer cine.
Bé vull dir que aquell oncle Genis tenia un gran esperit de anar endavant i coratge i no crec que hagués de anar a Mèxic i Acapulco per a fer diners si no que els portava dintre seu i era un home valent encara que era un caràcter inquiet .