L'oblit

Un relat de: Emelkin

Sento haver-t'ho demanat,
l'oblit és dur quan ens talla les mans
per impedir que ens fem mal.
Però així ha de ser.
Ara tu ja no hi seràs més.
Quan et vegi, sols veuré aquells ulls que un dia
van despertar somnis en mi.
Però li he demanat a l'oblit
que talli les mans dels somnis
perquè així ha de ser.
Encara tinc l'escalfor del teu cos
esgarrapant-me la pell.
Però és un dolor que he decidit patir.
Així ha de ser.
Encara tinc al front la imatge del teu rostre a l'ascensor,
apunt d'esclatar, dient-me tot el que havies de dir-me
i més.
I jo t'he dit, "no ploris Irene" (Ja ho he entès tot…).
I sols de tu em queda un record que ara he decidit oblidar.
Per què ha de ser així?
Les llàgrimes que ara em refreden els ulls i la cara i els somnis
no em donen la resposta, sols em claven conseqüències…
Així és.
Oblidem els dos la por a no tornar mai a desfer les hores
com, fins aquest moment, sempre hem estat fent.
Oblidem-ho tot.
I quan el temps s'esgoti i talli les mans de l'oblit,
ens trobarem una nit en un lloc que serà màgic
i ens direm: "Aquest ha estat l'oblit més feliç de la nostra vida"

Comentaris

  • Hola gerard[Ofensiu]
    rbbarau | 11-06-2006

    He entrat a la web, he mirat els meus textor, m'he avorrit una estona, he anat passejant i he arribat fins als teus! I sorpresa: una pàgina sencera de relats que no havia llegit... ohhh... quina satisfacció... i un per un he aat llegint-los tots fins arribar a aquest... i encara me'n queden però és que no puc passar-lo per alt, aquest... no puk seguir llegint com si aquest fos un més... és maquíssim gerard... i és veritat, de vegades s'ha de fer una cosa que costa, que costa molt... perquè en el fons és el millor..
    Hi ha un llibre de Jostein Gaarder o algo així es diu l'home, que té una frase que m'agrada molt:
    De vegades a la vida s'ha de saber trobar a faltar.
    (El llibre es diu: la joven de las naranjas, i és preciós)
    Wenu, en fi, que vaig a seguir llegint i et felicito una vegada més per aquest do que tens de saber explicar les coses d'una manera tant especial

  • contrast[Ofensiu]
    Red Pèrill | 08-06-2006

    he entrat i dic... ostia quina cara de cachondo el dream theather vilanebot
    prò ostia... trist de veritat, allò de acabar i respirar fons un moment...
    jo és que a més també estic pastel ara, i en un moment que no sé exactament si em tocarà oblidar o bé...

    per cert, si hi ha algun fill de pink floyd, aquests són radiohead, el fill que agafa el seu propi camí i vola vola lluny..
    i això que eren poppies i no pas blueseros
    o rockeros, però estan lligats en algo més profund...
    apa nano

  • AnNna | 26-05-2006 | Valoració: 10

    igual que el que vas posar l'altre dia al flog... súper guapo... però súper trist... :(:(

    encara m'arrencaràs llàgrimes, amb lo sensiblona que estic aquesta tarda-nit!

    Has (heu) tingut un camí xungo...

    seguim parlant...


    annna**

  • Ufff![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 06-05-2006 | Valoració: 10

    Hi ha decisions a la vida que són realment difícils i oblidar un amor és mooolt difícil... enhorabona perquè crec que amb la força dels teus sentiments t'has apropat més a la poesia i ens has regalat un poema sincer i un pèl trist. Escriure amb paraules un sentiment no és gens fàcil... Continua així!

    Petons mussolet... jejee!!