Cercador
L'OBLIT
Un relat de: Materile- Compartir:
Sense ganes obrí els ulls. Mirà el despertador i, de retruc, la fotografia que tenia a la tauleta de nit, era el seu marit. Havien passat molts anys com una sola ànima, s’havien estimat en un sol foc. Quants petons, quants desitjos compartits i problemes que havien solucionat amb tendresa i comunió...
Tot va anar bé fins que l’empresa en la qual ell treballava el va traslladar a Mèxic. Mèxic era massa lluny per a poder deixar la seva mare delicada de salut, no sabia què podia passar-li, també havia de deixar la seva feina al laboratori, a mitja investigació.
Després de parlar-ho molt, van decidir que ella no hi aniria, per la seva mare. Es comunicarien cada dia per Skype, això els permetria veure’s i parlar, i ell vindria quan podria.
Cada dia a la mateixa hora es feien un somriure, buidaven els seus sentiments retinguts i preocupacions.
Un dia l’Alfred li comunicà que el traslladaven en una remota població de Mèxic i que el més probable era que no tindria cobertura i que hauria d’anar molt lluny per comunicar-s’hi, això volia dir que passarien dies o potser setmanes sense veure’s per l’Skype. A la Marta se li ensorrà el món. Veia la seva vida esmicolada per sempre. Poc temps després, en perdé el fil.
Les seves amistats la van animar a fer una vida raonablement social. No podia enterrar-se en vida. I va ser en un curset de noves tecnologies que tot canvià, no hauria suposat que aquestes coses li capgirarien la vida.
Un dia, el professor els parlà de les xarxes socials i els invità a obrir-ne un compte, a identificar-se, a buscar amistats i connectar-hi, i sobretot a practicar-ho.
Quan arribà a casa obrí l’ordinador i entrà al facebook. Un munt de notificacions i amistats l’esperaven.
El temps jugà a favor seu. Quedà per veure’s amb un noi a una famosa cafeteria. Tota nerviosa hi entrà. De seguida el va veure. Un crit s’escapà de la seva boca: era el seu marit! No el volia veure mai més.
Comentaris
-
Em pregunto:[Ofensiu]Nonna_Carme | 17-03-2016
Qui actua pitjor de tots dos? Crec que amb mentides no solucionaran res i el millor que poden fer és separar-se definitivament.
Molt bon relat i molt ben escrit. Com tots els teus.
M'agradaria saber si vas rebre el meu missatge.L'altre dia vaig escriure't al fòrum però veig que no hi has entrat. -
Quin c....[Ofensiu]Guiomar | 20-02-2016
No es pot dir la paraula que m'ha vingut quan he arribat al final. Quina sorpresa i quin tio!
-
Quina ràbia![Ofensiu]E. VILADOMS | 23-01-2016
Tot i el suport de les noves tecnologies es difícil mantenir una relació de parella sense el contacte físic, però, ostres, Materile, no voldria estar a la pell de la protagonista de la teva història.
Gràcies pels teus comentaris. -
Sorprenent[Ofensiu]Naiade | 18-01-2016 | Valoració: 10
I amb sorpresa final. Un relat interessant i podria ser real i tot. M'ha agradat veure com a traves de l'amistat aconsegueix donar sentit a la seva vida. Encara que al final m'he emportat un ensurt. Totalment inesperat.
Una abraçada -
molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 18-01-2016 | Valoració: 10
un final del tot inesperat
-
Fins on?[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-01-2016 | Valoració: 10
El teu relat posa de manifest fins on podem arribar amb les xarxes socials. No crec que sigui cap exageració el que descrius, pot ser perfectament real. Si et prens les xarxes socials com una relació més, perfecte. Si en depens exclusivament, malament. Una abraçada.
Aleix
-
Sorprenent![Ofensiu]Mercè Bellfort | 17-01-2016
Tot i que el títol és un bon indicador de la sorpresa final que ens reserves amb la reacció de la protagonista t'he de dir que m'has agafat totalment desprevinguda. I és que ben mirat no està gens malament la decisió que pren la dona.
Això de les noves tecnologies li obre noves portes, i de quina manera! En aquest cas tan particular li ajuden a refer la vida, que després de "la plantada" ja s'ho mereix.
M'has deixat amb la boca oberta, Materile!
Una abraçada! -
Evidentment...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 17-01-2016 | Valoració: 10
Evidentment les noves tecnologies jo ho tenen això... són una autèntica caixa de sorpreses, i les sorpreses també ho tenen això... són agradables o no.
Ara, el relat és una sorpresa agradable.
—Joan—
-
La part positiva...[Ofensiu]F. Arnau | 17-01-2016
... de les xarxes socials, el mateix que jo vaig fer un relat d'allò negatiu.
Aquesta és la veritat, que segons la utilització que es fa, les noves tecnologies són bones o dolentes...
Bon relat!
Una abraçada!
FRANCESC
Valoració mitja: 10