L'oblit (Part II)

Ningú et llegeix com jo
les esquerdes de les mans.
Se que allò que plores
son bocins d'un adéu
que fa massa temps que mastegues.
- Tens la gola plena d'excuses.-

L'oblit t'ha congelat
tots els records.
- Per això et tremolen els llavis.-
Ni tan sols portem
les mateixes cicatrius
ni sabem
acariciar-nos
com abans.

El nostre cos ha expulsat
totes les promeses
- Havien esdevingut
un perill per l'organisme.-
i prova d'eliminar
tots els records.

L'oblit ens ha tallat les mans
i les paraules,
que sagnen pel tel de la nit.

L'oblit devora
el cadàver del nostre amor
i així, som cada cop
més vulnerables.

No cal que diguis res,
el temps ja no passa
amb l'ardor d'abans
i es descompassa.

Perdem l'aire
sota una muntanya de segons.
Digues allò que no anaves
a dir,
ningú et llegeix com jo
les esquerdes de les mans.