Cercador
L'oblit (Part II)
Un relat de: EmelkinNingú et llegeix com jo
les esquerdes de les mans.
Se que allò que plores
son bocins d'un adéu
que fa massa temps que mastegues.
- Tens la gola plena d'excuses.-
L'oblit t'ha congelat
tots els records.
- Per això et tremolen els llavis.-
Ni tan sols portem
les mateixes cicatrius
ni sabem
acariciar-nos
com abans.
El nostre cos ha expulsat
totes les promeses
- Havien esdevingut
un perill per l'organisme.-
i prova d'eliminar
tots els records.
L'oblit ens ha tallat les mans
i les paraules,
que sagnen pel tel de la nit.
L'oblit devora
el cadàver del nostre amor
i així, som cada cop
més vulnerables.
No cal que diguis res,
el temps ja no passa
amb l'ardor d'abans
i es descompassa.
Perdem l'aire
sota una muntanya de segons.
Digues allò que no anaves
a dir,
ningú et llegeix com jo
les esquerdes de les mans.
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
186185 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73