Lluny i a prop... teu

Un relat de: Soleia



Si...
A dies, no hi ha tempesta,
només núvols grisos,
o de vegades, negres.
D’altres per sort,
escampen els núvols,
arriba la calma,
sembla sortir el sol,
i la llum ens cega,
il·lumina la teva foscor...
i ens apropa una altra vegada.

Comentaris

  • Sentiments a flor de pell [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-09-2021 | Valoració: 10


    Entre la tempesta i la calma, un amor que se sent en la foscor.
    Un plaer de lectura, entre "el lluny i el prop", que té qualitat.
    Una abraçada... (----) .... (=====)....

  • Que arribi la calma[Ofensiu]

    Bon dia,

    Em sembla un poema ple de contrastos entre la llunyania i l'apropament; la tristor (foscor) i l'apropament (llum). Genial!

    Una forta abraçada,

  • La llum que apropa[Ofensiu]
    Prou bé | 18-07-2021

    Sé què vol dir lluny i a prop alhora! Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Soleia

Soleia

42 Relats

137 Comentaris

11078 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
M'agrada escriure, des de petita, però la vergonya i els pocs estímuls van fer que m'ho guardés tot per a mi.
Com ja soc gran i he perdut prou la vergonya, he decidit mostrar el que escric perquè penso que poder algú es pot sentir identificat en les meves paraules, i poder també, puc provocar alguna emoció positiva, com també les sento jo quan llegeixo alguna poesia d'altres.
El meu correu electrònic és yolandacolao@gmail.com