Lluna(II)

Un relat de: Emelkin

Ets la veu del piano desarmat,
ets la nota més blanca.
Fas callar la nit
amb les teves paraules
sobre el pentagrama.
Els mars es tatuen
la teva imatge
sobre la seva pell
d'ones cansades,
d'hores a la deriva.
Jo t'admiro regnant
totes les alçades,
mentre tu pronuncies
el teu do sostingut
de seducció a distància.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer