Cercador
Lluna(I)
Un relat de: Emelkin- Compartir:
Les teves paraules regnen les nits
i fan callar els carrers.
Et tinc al davant i els silencis t'abraçen
en un conjur de soledats.
Proves de somriure
i se t'entortolliguen les foscors
entre les dents.
Què busques? Les nits
són rius de precs que desemboquen
als teus somnis pàl.lids.
S'inunden els balcons
de miques d'estones,
d'amor, d'il.lusions.
Comentaris
-
rbbarau | 14-11-2006
que very nice (xD!)
aiixxx...gerardddd...és que fas uns poemes... sublims! No ho sé, és que és allò que no podria canviar res. I tens un vocabulari...
estic d'examens estrestrestres...
en fin...
felicitats per aquest do! -
hola!![Ofensiu]Àfrika Winslet | 13-11-2006 | Valoració: 10
Els quatre primers versos, una introducció senzilla però bonica i necesària. Els següents, m'han agradat molt:
"Proves de somriure
i se t'entortolliguen les foscors
entre les dents.
Què busques? Les nits
són rius de precs que desemboquen
als teus somnis pàl.lids."
En especial l'última frase. I els últims, tot un desenllaç dolç que ens deixa un bon records del poema. ;)
M'ha agradat, n'espero els dos següents!! jeje
Petons!
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
186422 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73