Lluna que s'amaga

Un relat de: Endevina'm

Camina que caminaràs, un dia et retrobaràs l'ombra d'allò que tu pretenies ser. Podràs veure que la lluna plena et retorna el miratge ombrívol i en el desfici dels mots erràtics, sabràs que sols has assolit una engruna de la llum selènica de l'estel no fugaç, de la seva nit d'ombres fosques i que la seva claror no sap ni pot enlluernar.
Tot l'èxit del seu clam, és la teva força i la teva voluntat de fer-ne el teu misteri, el teu salt endavant, la volta del més difícil encara, que com en l'escenari d'arena fosca, la vida encercla la seva festa imaginaria del circ terrenal, tot observant l'esplendor que no encega, en el seu reflex nocturn.
Lluna plena, lluna vella, llum de la nit, camina que caminaràs, i jo que et cerco amb tot l'afany, sols puc trepitjar la meva ombra, el meu passat. En el record de tant desitjada ombra i la seva victòria, rau el cau de la llum groga, el conte que la té amagada.
I un udol fendeix la fera que duc dins.


Comentaris

  • Fas referència final un llop o home-llop?[Ofensiu]
    Mena Guiga | 01-07-2012

    Llegia pel tema lluna (que uso molt, massa, excessiva com sóc). No t'hi remeto, però tinc un relat, 'Evita la lluna plena' que tira per aquí. Coincidència temàtica.

    La lluna serà plena dimarts, dia tres de juliol. Ja es prepara. Anit la lluna era un òvul escopit per uns núvols més entranyes que entranyables, que vaticinaven les tempetes d'avui. La lluna va aconseguir lliscar cel avall (ho semblava) i el nuvolam, com teixits vistos en ecografia (em fan aquest efecte, a vegades) la va deixar i si ella no va riure és perquè no vol que la sentim. Una veritable llàstima.

    Perdona pel rotllasso, que ja és el segon comentari.

    Mena

  • Ai, lluna....[Ofensiu]
    free sound | 17-12-2011 | Valoració: 10

    Gràcies pels teus comentaris....
    Veig que també t'agrada fer acròstics...
    ...i relats entreteixits de somnis de nit,
    de camins, o del sentit...
    i com sempre amb la lluna,
    davant, darrera, i si cal guerrera!!!
    Merci.

  • S'amaga, mostra i demostra[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-01-2010 | Valoració: 9

    Amb els teus mots erràtics, ben triats i col·locats amb encert, has aconseguit crear una atmosfera pròpia, definida, gairebé palpable, al voltant d'aquesta lluna que s'amaga i ensenya.
    Bona lectura aquesta!
    El vas escriure per a un repte? continuaràs reptant?
    Espero coincidir amb tu algun dia...
    T'he descobert pel comentari que vas deixar en BOJA? BOJOS! i al qual em sembla que no havia respós: ho sento, ja que normalment sempre ho faig, però diuen que més val tard que mai, oi?

    De moment, t'envio una abraçada per començar l'Any Nou,
    Unaquimera

  • gypsy | 23-11-2009

    M'agrada molt com escrius, tens un estil molt depurat.
    Tan se val el tema, fas màgia i els somnis semblen realitats viscudes.

    gràcies per escriure

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

21 Relats

106 Comentaris

20311 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies, Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.