Lluna plena - Capítol 2

Les nits fosques, son diferents, tindrien que ser pitjors, però a la contra, la foscor esta mes d'acord amb el que sento.
Hi ha nits sense lluna, que amb trobo com perdut,
vénent els records i el dolor, prenc una copa per ajudar a allunyar-los, desprès de una en ve una altre, amb sento entre la boira. L'endemà amb maleeixo a mi mateix, per haver segut tan feble.El mal de cap i el mareig, no amb deixen pintar, i el dia es fa etern.
Les de lluna son un altre cosa, es fan melangioses, i els bons records van aflorant, amb tendresa i enyorança. Obro els calaixos de la còmoda, trobo les seves coses, oloro el seu aroma, encara pressent a la seva roba. Això amb porta a reviure moments dolços. I m'adormo abrasat al seu jersei, el de llana que guarda millor la seva olor.
Somio que es allà al meu costat, que fem l'amor, amb tendresa e intensitat, que m'observa amb aquella mirada profunda, amorosa. Amb aquell punt de picardia que amb fa tornar boig. Torno a acostar-me amb desig, i ella fuig, i riu, i juga amb mi, fins que es deixa agafar, i esclata a riure amb aquella alegria contagiosa, que la fa tan especial, única, insubstituïble.
M'abraça, amb fa petons per tot arreu, puc notar els seus llavis carnosos, suaus i tebis, que no poden acabar de resseguir-me mes perquè, el meu desig es massa intens i no puc esperar.
Al matí quan amb desperto, no vull obrir els ulls, per gaudir tanta estona com pugui d'aquell record.
Aquell dia la inspiració es gran i puc fer grans progressos, es el seu esperit que dins meu provoca aquelles meravelles que surten dels meus pinzells.