Lluna estimada (versos d'un gos enamorat)

Un relat de: magalo
Lluna vestida de llum
tan bonica, tan encesa,
escoltes el meus lladrucs
sense cap espant o pena.
T’afalaga el meu parlar,
parlar que et diu vida meva
si et podré mai abraçar.

Em trobo una escala llarga
que sembla que arriba al cel
i saps que les meves potes
no la poden agafar,
i somniaré que tu em tires
una corda perquè pugi
o que pots baixar l’escala
per poder estar al meu costat


Comentaris

  • Bonic i senzill[Ofensiu]
    nadàlia | 16-11-2011 | Valoració: 10

    Molt bonic i senzill, que no simple o fàcil,. Molt visual, a voltes arribar a la senzillesa és després d'un llarg viatge ple de viaranys i de camins desconeguts.Quantes coses hem d'aprendre dels animals. M'ha omplert de frescor la nit afable, llegint el teu poema.
    Una abraçada.

  • Bonic poema,[Ofensiu]
    free sound | 15-11-2011 | Valoració: 10

    sensible, tendre, fins i tot amb màgia d'amor.
    Com un petit conte escrit en poesia...
    ...ai lluna, lluna...nit a nit...una a una....
    Felicitats!!!... i sempre endavant (amb corda i sense corda...)

  • Amb el teu permís passo...[Ofensiu]
    Libèl·lula | 15-11-2011

    per donar-te les gràcies per les teves paraules, jo també m'alegro de descobrir el teu racó.
    Una abraçada.

    Anna

  • Tocar la lluna[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 11-11-2011 | Valoració: 10

    Visc i sento la lluna i fa uns dies la lluna plena. Connecto amb la lluna i m'enriqueix.

Valoració mitja: 10

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

116698 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com