Cercador
llum va ser
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
Camine en penitència per l'indret
on sempre es queden els anhels oblidats,
els que vaig dir sense adonar-me,
amb massa pressa.
Repasse commogut aquell ossari
amb la mirada,
taste les despulles escampades,
les paraules ara seques
que vaig dir per fer-los créixer.
Tot és marcit.
Tan mut.
Tan quiet,
en aquella cambra sense lluna.
I no sent quin color tenien,
ni quin gust.
No me'n recorde, el vent no bufa.
Res no queda que em lletrege llum,
o alé de l'arbre de l'adéu.
Res no queda de mi, d'aquell passar,
ni flux, ni arrel, ni fum,
ni la mà petita que els va fer.
Tanque els ulls d'aquest exili
i deixe un bes
en homenatge.
Comentaris
-
Et comprec perfectament.[Ofensiu]JOANPG | 02-02-2007 | Valoració: 10
Ée cert, et comprenc. Amb d'altres i més destres paraules que les meves, hi veig el record d'una vida que al final es desfá com les cendres que s'emporta el vent. Jo, en el meu humild escrit que has tingut la gentilesa de comentar, intento també reflexionar sobre una vida buida i desitjo no esser erm. Tu, amb mestratge de gran poeta m'indiques el final:Un bes. Gràcies, amic.
-
el passat és el nostre avui...[Ofensiu]teresa serramià i samsó | 31-01-2007 | Valoració: 9
estem fets d e passat..., si no tingéssim passat no tindríem present, no seríem ningú.
Perdona "les `rèdiques qu m'han sortit fent de "rei Salomon" tu ho saps de sobres...,
m'agrada el teu relat malgrat el gust un poc amarg que conté. M'agrada el final, és valent. li deixes un petó d'homentage..., que bonic! -
Oh![Ofensiu]ginebre | 30-01-2007 | Valoració: 10
que desolat i trist, home d'arena. Eixut com un desert. L'abandó, l'adéu. Els ossos ressecs.
Però, gota a gota, et ragen les paraules, que no són la vida, però que ajuden a viure.
No les abandonis.
Salut, poeta!
Valoració mitja: 9.75
