Cercador
Llum divina
Un relat de: L'escriptor mediocre- Compartir:
Vuit del matí, neix la vida.
Et veig,
perfumes,
acaricio els teus cabells,
veig la llum,
camino sobre l'aigua,
sóc feliç.
T'estimo, i si això fos veritat,
i no fruit del desig del cor
mantindria viu el cercle
de llum divina que desprens.
Comentaris
-
El cercle el mantens viu tu[Ofensiu]gypsy | 18-07-2006 | Valoració: 10
escrivint poemes com aquest.
La bellesa també s'amaga dins un cercle.
Diàfan, transparent, bell.
gypsy -
Els veritables déus...[Ofensiu]angie | 26-05-2006
són les persones, cada cop n'estic més convençuda... Pots tenir fe en elles, et poden donar la mà quan les necessites, t'obren els ulls, et castiguen, et guien,... en definitiva, tots som una mica déus per algú.
Un poema dolç, enlluernat i que il.lumina els teus versos...
M'ha recordat l'essència del meu relat "Astronomia d'estar per casa".
petons
angie
l´Autor
127 Relats
298 Comentaris
143627 Lectures
Valoració de l'autor: 9.48
Biografia:
Perquè sóc un assassí de versos.Em podeu trobar aquí:
http://anomenatinutil.wordpress.com