Cercador
Llànguid poema d'amor
Un relat de: L'anònim GharN- Compartir:
Esculls un escull i t'encalles;
balles i mous els teus llavis
regalimen de tes parpelles
les blanques donzelles
que sa tristor alliberà.
Casades amb malles,
callen i ballen
callen i ballen
per tons angles
de nassos melosos
cauen i mullen
la llarga llengua
que ara llepa
mons ullets lluminosos.
Comentaris
-
Per posar alguna cosa està prou bé!![Ofensiu]Ze Pequeño | 24-05-2007 | Valoració: 10
Sí Sr. Anònim. Jo sóc de les que sovint em quedo "brandant llànguidament la llarga cua", i m'enduré el teu poema, per aquelles estones mortes, en les quals el verb estimar s'oblida de mi. I brandaré els teus mots d'una punta a l'altre de la casa.
Tot el poema és com una llàgrima. Però amable.
Tan de bo sempre tinguis els ullets lluminosos i no precisament de llàgrimes que la tristor allibera.
A vegades, per aquesta web, apareixen petites genialitats.
Ho sabies...?
Ets gran!
Abraçadotes.
Salz.
l´Autor
35 Relats
112 Comentaris
43793 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
Els núvols de pluja i de llamp queden pertot arreu, al meu voltant. Llamp que ens espanta i ens fascina, núvols que alhora prometen dur i endur-se els pitjors malsons que tinguem. La pluja ens ajuda a dormir, i després d'acompanyar les nostres veuetes que pensen i es tornen vives, després de deixar el planeta dels somnis aleshores ens llevem, i de tornada a la rutina ens pensem que tot serà per sempre. M'agrada mirar els teus ulls, al metro... són... són com els núvols de pluja i de llamp.Aquí hi teniu moltes més coses meves, tot i que no sempre en català... coses del guió.
Núvols de pluja i de llamp
O bé, si voleu dir-me quelcom, jordi.gharn@gmail.com