Cercador


Llista categories

Llàgrimes amagades

Un relat de: sensecor

Quan algú hem pregunta
el perquè de la meva mirada perduda
només puc contestar
amb llàgrimes amagades
llàgrimes que mai broten
llàgrimes que s'amaguen
que algun dia vessaré
sense saber quan ni on
potser siguin de felicitat
potser les penes guardades
sigui quina sigui la raó
mai han estat vessades
i quan surtin dels meus ulls
en algun moment donat
no vull que hem consolin
deixar-me potser a un costat
on pugui desfogar
el meu dolor desesperat
així les meves llàgrimes amagades
per fi haure vessat.

Comentaris

Afegir comentari
  • Fa ràbia[Ofensiu]
    just one breath | 06-07-2007 | Valoració: 10

    no poder plorar quan realment es necessàri.
    A mi m'ha passat durant molt de temps. Però algun dia, el dia que menys t'ho esperis aquelles llàgrimes amagades vessaran.

    M'ha encantat de veritat.


    Petons


    norita*

  • Jajaj[Ofensiu]
    sensecor | 03-07-2007 | Valoració: 10

    m'encanten els teus comentaris

  • Perdona[Ofensiu]
    jOaneTa | 02-07-2007 | Valoració: 10

    Primer de tot, perdona. No volia ofendre't a l'altre comentari. Potser m'he passat amb les paraules però l'únic que pretenia era donar-te una crítica constructiva.

    Aquest relat m'ha agradat molt... nosé com m'ha passat desapercebut abans :S.
    Bé, no podria donar-te paraules que m'hagin agradat com sol fer a tots els altres. Simplement si llevasis un vers ja no seria bo.
    M'agrada, m'encanta com tots i cada un dels relats que escrius.

    jOaneTa

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

191725 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Afegir a preferits
Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >