Literadura

Va fer una ganyota per obrir els ulls segellats per les lleganyes. La gola li cremava i sentia les dents mortes, que li ballaven. De la boca de l'estomac li pujava un inquietant regust a querosè.

Malgrat el seu lamentable estat va agafar el primer bloc de notes que va trobar escampat per la taula i el va obrir per una pàgina incongruent; les llibretes es comencen pel principi i no per on dóna la gana. Va escriure una línia; "El vols sacrificar? Sí, el vull sacrificar[1]" i se la va esnifar. I després una altra; "Eso es lo maravilloso de ti; te gusta dar placer[2]" i una altra; "La poesia que feia era una merda[3]", fins haver-se bufat l'equivalent a un paràgraf de frases inconexes.

Li agradava la literadura; sembla obvi dir-ho a aquestes alçades, però així era. Era un ionqui adicte a la drogaïna més letal. Esnifava tota frase, tot relat, assaig, manuscrit, tota novel.la que li caigués a les mans. No tocava, emperò, ni enciclopèdies ni novel.la rosa.

Tenia el tabic destroçat i la vista cansada. Els ulls vermells injectats de sang, cristalins, cada cop més sovint.
I parlava extrany; amb subordinades, notes al peu, epítets, al.literacions, en alexandrins, o sextets, a voltes en rimes falses, ves a saber.

Aquell matí gris i brut, Subal va decidir que intentaria cultivar ell mateix la matéria prima de la literadura. N'extrauria químicament la seva esséncia, en rebaixaria la puresa del producte resultant a base de ficció i mentides, per finalment esnifar gratis tota la drogaïna literària que li vingués en gana.

En Subal, torbat per l'amargor de les sentències esnifades que li corrien fosses nasals avall, no es va extranyar -ni tan sols se'n va adonar- que la primera frase pròpia que escribia, que manufacturava, era ni més ni menys que un epíleg; una necrològica; una exequia per la seva òpera prima, que neixia morta. Fixeu-vos sinó;

"No necessito cubrir el buit vital. Trobo veritable inspiració en aquest estat de la vida, encara que després la inspiració no pugui fluir; precisament per què neix del buit i mor a la primera sospita d'activitat."

-snifffffffffgrrrrrrrgrgrggrrrgrgrnynnyyyy!-va fer Subal, alçant el cap i centrant-se en un punt infinit del sostre.

---------------------
[1] COEETZE, J.M, Desgràcia
[2] HOUELLEBECQ, M., Plataforma
[3] DELILLO, D., Cosmopolis