Literadura ( continuació atzarosa)

Caminava Subal extranyament alleugerit, amb suficient sobredosi de clarividència al cos com per adonar-se sense besllum d' autoengany que no sabia escriure de manera prou digna. Havia començat a escriure escribint un final i no es que això li signifiqués una derrota inapel.lable, però sí massa prematura.

Creia tenir uns nous amics dels quals podria aprendre moltes coses, molts secrets, moltes fórmules per poder millorar el seu producte literari. De moment, doncs, seguiria esnifant literadura aliena.

Fos com fos sí que havia anat a cal barber per tal de rapar-se el crani i les celles, senyal inequívoc que portava una mena de dol secret per les lletres que probablement mai no escriuria. Els sentiments i la drogaïna se li barrejaven per l'esòfag. Se sentia embogir.

Així que caminava Subal extranyament alleugerit cap a una llibreria de vell per a fer-se amb un exemplar de Els cants de Maldoror. "No hi ha literadura millor", li va dir un amic traficant de lletres que es va trobar un dia en un bar. "Quin un, aquest!", reflexionava Subal, resseguint desquiciat les parets dels carrers que supuraven humitats. Les parets seques no eren del seu interés.

Subal apreciava molt al seu amic traficant. El va conèixer un dia que el traficant presentava la seva literadura en forma de versos durs i agres i contundents davant uns pocs possibles consumidors. Subal era un d'aquests i es va quedar petrificat. Les pessigolles li van recòrrer l'espinada veloçment. El traficant era bo. Era bo el què deia i era bo com ho deia. Més tard Subal va descobrir que apart del seu alt nivell com a productor de la seva pròpia literadura, era un distribuidor de literadura aliena de primeríssima calitat.
Segur que Els cants de Maldoror seríen li-te-ra-du-ra-de-la-fi-na.

Va sentir el neguit sobtat de gratar-se el cap pelat amb l'estucat d'una paret prenyada d'humitats pudentes que acabava de resseguir; una canonada interior devia haver reventat.
Primer l'occipital, després el cantó dret, acte seguit es fregaria l' esquerre fins acabar donant-se cops de front contra la paret.

- Oh, quin gust, redéu!- Va cridar amb ulls desorbitats i mandívula desencaixada.

Però immediatament aquest gustet terrenal va quedar empetitit per una ben grata sorpresa. Va veure de cua d'ull que a la paret prenyada algú hi havia guixat un escrit, contestat amb ira per un segon individuu.

"Breton", defensava la primera pintava. La réplica no era menys contudent; "Dalí".

Es va deixar caure de genolls a terra. Una senyora va canviar d'acera. Un comerciant va alçar els ulls d'un albarà. Un avió cosia el cel blau amb vapor blanc. El cadàver congelat d'un cosmonauta rus orbitava la terra per enèssima vegada. Una nena li ensenyava una dent de llet al seu pare a Taypei.

Amb llàgrimes als ull el nostre adicte es va alçar de la acera, va esclafar la galta contra la paret i va esnifar amb dedicació aquella meravella.

Quan el guix de la í de Dalí s'escolava cos endins, Subal va tenir un pensament elèctric. Per un atzar paranoico-crític, esnifar-se a Dalí el va portar a veure mentalment una antiga foto. En records la veia a ella, sota l'estatua de Dalí que algú va plantar a Cadaqués (Dalí mirava al sol i no es cremava). Ella, bruna i xica, ho il.luminava tot amb la mirada dels seus ulls de color café. Amb les mans a la cintura somreia maliciosament a la càmera, com si en Subal s'hagués portat molt malament abans de fer-li aquella foto.

Subal es va quedar atònit, quiet, capficat. Ja havia oblidat per què havia sortit al carrer. Al seu cap ara hi tenia mil conjectures sobre què deuria estar fent ella en aquell precís moment. I va sentir fred dintre del seu cos, i una buidor en el seu esperit. Va llençar les poques monedes de coure que portava a la butxaca a una romanesa i se'n va tornar a casa.


-"Debes aprender lo que puedas, observar sus hábitos de trabajo, ver si su locura tiene un método, esa clase de cosas.[4] ". Ella va subratllar la frase amb fermesa, amb la força justa per no esquinçar el paper. Va deixar el llibre cap per avall sobre el llit i va mirar llargament per la finestra. S'estava fent fosc. Després va donar un cop d'ull a la gata cega que dormia arraulida en un extrem del sofà.





-------------------------------------------
[4] IRWING, J., Una mujer difícil, Tusquets