L'Iris dels teus ulls

hola marc, no havia llegit cap relat teu, de casualitat he llegit aquest...i penso que seguiré llegint-te perquè m'ha encantat :)

bfff els ulls, expressen tantes coses... amb una simple mirada pots sentir amor, alegria, tristesa, ràbia, desig, ganes de plorar, ganes de riure...
"una mirada val més que mil paraules" ,, és increible el poder que té una simple mirada... no ho penses?
un petó! ahh!, i fins aviat ^^


belén.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

i com dius tu, els ulls són el més expressiu de la cara, com dius: és un oceà de miralls que reflexen de tot, alegria tant com ràbia o euf`ria, èxtasi. M'ha sorprès que tinguis tant poca edat. De fet jo poto molt poc i he enviat el primer escrit anomenat El riu. Gràcies.

sap llegir també les persones , i hi ha qui diu que fins i tot els animals .
Endavant!

Segueixo la teva recomanació i vinc per contemplar aquests iris que observes amb lupa i de què parles amb detall.

D'entrada, la referència als miralls evoca una dita molt popular: "els ulls són l'espill de l'ànima", però també m'has fet recordar una altra dita que vaig sentir de petita: "els ulls són la nostra tarja de presentació". Ara, des de la perspectiva actual, l'interpreto com que la mirada diu molt de la persona que hi ha al darrera.
Veig que aquest és el sentit que tu has recollit: ametlles dolces, ametlles amargues ( bona metàfora ), ulls bells, vells ulls, ( bon recurs aquest, Marc! ) que expressen desig, dolor, amor, ira, goig, tristesa, excitació, estima, saviesa, ... en resum, vida!

El que ja no sé és si amb la frase del començament i del final "Iris dimensional, transportador del destí" fas referència a que el nostre destí és amb nosaltres des que neixem, que forma part intrínseca de nosaltres mateixos de la mateixa manera que les parts del nostre cos, ja que aquesta ( la de la predestinació ) és una qüestió religiosa-filosòfica amb defensors i detractors sense solució definitiva.
És una observació complicada!

Ara mateix t'envio una abraçada plena d'estima,
Unaquimera

altres cops amargues. Mha agradat molt aquesta metàfora i m'ha encantat tot el poema.
Ah! Si jo hagués escrit així quan tenia tretze anys...!
Petonets. Si tens cinc minutets, llegeix Ja sóc a la garjola!!!. M'he divertit escrivint-ho.

i poder veure-hi, un luxe.

Queda't sempre amb les bones coses.
M'ha agradat molt Marc, i quan he vist la teva biografia (al 95?!!)... sorpresa! Estic davant un gran escriptor, amb un futur encara més gran.

Espero de tot cor que els teus somnis es compleixin.

Una forta abraçada, i mil i un somriures per a tu.

són el mirdl de l'ànima i no poden amagar els nostres sentiments...que be que ens ho expliques això!

M'agrada la teva manera de mirar al món amb aquests ulls blaus i com ens fas arribar a través de la teva mirada poètica la força dels teus sentiments, emocions, experiències, pensaments i sensacions...

Endavant, ja tens un públic que espera que vagis parlant...

Et dedico una dolça mirada,
MarBlava

Em quedo, per damunt de tot el poema que m'ha agradat, amb aquests versos.

"Els teus bells ulls
demostren estima,
els teus vells ulls,
demostren saviesa."

Saps distingir, a la teva edat, entre l'amor jovenívol i mancat d'axperiència, però no
superficial ni d'una sensació pasatgera,
sino fruit de l'amistat o del primer enamorament, de la mirada vella i cansada, però amb ganes de viure i encoratjar als que pugeu. Ho trovo poètic i encisador.
Felicitats.

Una forta encaixada de JOANPG.

L'iris una descoberta. Ulls força penetrant i interrogant. Molt descobridor.

...Com diu el Llach en una de les seues cançons. I és que els ulls de sempre han estat motiu poètic, tan en l'aspecte espiritual (espill de l'ànima) com del material (enamorament). Però, què vaig a dir-te? Tu els has de valorar molt per a que formen part del teu "nik"... No és així?
En fi, amic Marc, segueix pel camí que t'ha marcat al món de la Literatura, i cada vegada ho faràs millor. La veritat és que ho fas força bé!

Una forta abraçada!

FRANCESC

PS Molta sort en el teu primer llibre, i que mai no et done paüra mamprendre nous projectes... Cal ser valent en aquest món de taurons!