Línia 3

El motor del metro
esquerda els pensaments.
Quants passats
poden cabre-hi
dins el túnel?
El teu record
fa poesies
amb totes les coses.

Ara que m'he enterrat
en aquest futur
de vies fosques
-Esperant, potser,
un altre canvi d'agulles-
t'aprecio
més que mai.
-Potser perquè
tots els somnis
costen de pair.-

Arribo a Fontana.
-Que immenses són les
profunditats dels nostres versos.-
Però el metro segueix el seu viatge
i ja he oblidat la meva parada.