L'hivern més càlid

L'hivern més càlid
és una espurna de temps
d'una tarda de febrer
que no compta les hores.
És aquell instant
on el parpelleig del sol
et fa invisible
i les ombres dels arbres
fan créixer les seves urpes,
aprofitant la inèrcia
del vent.

L'hivern més càlid
és la teva mirada esquivant
l'esquizofrènia de les ombres
i la llum col·lapsant les rajoles
amb les seves il·lusions
fràgils.

L'hivern més càlid
és un instant de pensament,
un silenci inquiet,
la teva negra pupil·la
perduda en el món blanc.
Un joc de contrasts
que distorsiona
el calendari.

L'hivern més càlid
se't fon a la pell,
no deixa seqüeles,
ni tan sols record.
Només un lleu calfred,
espontani, inesperat,
una tarda de febrer
que no compta les hores.