Cercador
L'etern egoisme
Un relat de: Clar de lluna- Compartir:
Hi ha moltes coses que de vegades canviaria, hi ha moltes coses que no m'agraden i no m'estan bé. Hi ha moltes coses que passen i només te n'adones quan ja han passat i mires enrere. Hi ha tantes coses en aquesta vida que ens passen per alt!
Només es viu una vegada i ens esforcem a no gaudir de res del que tenim. El comportament humà és estrany i el lament, el victimisme és l'arma que més utilitzem.
Quantes vegades hem desitjat quelcom amb tota la nostra força, hem lluitat i suat per aconseguir-ho i un cop ho tenim deixem de desitjar-ho, valorar-ho i ho desmereixem? Gairebé tothom ho fa. Ningú és conscient del que té cada dia al matí quan es lleva, de l'aire que respira i de les persones que l'acompanyen pel camí, ningú n'és conscient.
Ara bé, quan s'arriba al llit de la mor, quan per nassos s'ha de mirar enrere i sospesar tot allò viscut, llavors la llàgrima més amarga que amara el cor amb força es pren de tot record i puny endins fent sorgir la ràbia i el dolor.
I és que cada dia que passa s'hauria de fer un recompte enrere i aprendre del que s'ha viscut. No deixar-ho cada dia per demà, perquè aquest mai arriba, mai.
I és que, quantes coses, persones i moments hem perdut pel camí actuant d'aquesta manera, quantes?
No dic més, jo sóc la primera que he après tard la lliçó i sóc la primera que tiro enrere i em remou el dolor, la ràbia i la pena de no haver valorat més, de no haver estimat més, de no haver sentit més, de no haver escoltat més, de no haver... tot!
L'egoisme és l'etern i es dins de cada un de nosaltres, és un sentiment més que s'ha de domar perquè si no ens fa súbdits, arrogants i fastigosos.
Comentaris
-
El mostre etern[Ofensiu]Unaquimera | 12-06-2008
Estic plenament d'acord amb tu: "El comportament humà és estrany"
I no em refereixo només al dels altres, que sovint em resulta, sinó fins i tot al meu propi comportament, que de tant en tant encara em sorprèn!
En el teu assaig, tu fas referència al de les persones, en general: "cada dia que passa s'hauria de fer un recompte enrere i aprendre del que s'ha viscut. No deixar-ho cada dia per demà," però també parles de tu i per a tu, incloent-t'hi en el col·lectiu humà: "quantes coses, persones i moments hem perdut pel camí actuant d'aquesta manera, quantes?" fins i tot posant-te com a referent, expressant la teva pròpia vivència: "jo sóc la primera que he après tard la lliçó".
La conclusió la resumeixes de manera contundent i l'expresses sense embuts: "L'egoisme és l'etern i es dins de cada un de nosaltres, és un sentiment més que s'ha de domar perquè si no ens fa súbdits, arrogants i fastigosos."
Bé, el teu text m'ha resultat una lectura interessant que em fa sentir-te més propera.
T'envio una abraçada generosa d'afecte, de mides i de durada,
Unaquimera
-
Sense egoisme[Ofensiu]Epicuri | 24-03-2008
Que seríem?
No es; pot ser,
la superació de l'egoisme,
el principal motor
de l'amor?
Un místic diu
que es una beina,
un vehicle,
en el qual viatgem
per tal d'arribar
a port.
Ssssssh!!!!!
Pot ser sigui el moment
de fer l'amor...
Està clar...de Lluna.
Mercès.
El teu relat m'ha inspirat
m'ha fet pensar
sentir,
viure,
un altre tros.
-
El lladre dels records, ens pren fins " la bailado"[Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 16-03-2008 | Valoració: 10
Hola;
L'Alzheimer o qualsevol malaltia mental la primera cosa que fa justament ens prendren's aquesta capacitat de reflexionar.
Esta bé fer reflexions, però el que cal, sens dubte ES VIURE !!!!!!
-
Això espero![Ofensiu]Clar de lluna | 31-01-2008
Gràcies llibreta!
Com dius tu, tant debò... -
Tant debò[Ofensiu]llibreta | 30-01-2008 | Valoració: 10
Tant debò no l'hagis d'escriure mai des de la teva pell!
Tant debò no l'hagi d'escriure mai des de la meva pell!
l´Autor
28 Relats
347 Comentaris
55149 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Una pinzellada de mi
Crec que sempre m'ha agradat escriure petits retalls de la meva vida. Ja de xiqueta, quan començava a tenir ús de raó, escrivia allò que em passava per no oblidar-ho, per retenir-ho en el temps. Els amors i els desamors, els sentiments i les pors, l'amistat i la injustícia, ... han format part d'aquests escrits. Novel·les començades, reflexions interiors, naturalesa observada, ...
Escric allò que sento i allò que imagino, allò que veig i allò que no. És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa.
El meu llenguatge és planer i directe, honest amb els meus valors i les meves creences.
M'agrada ser conformista, sense deixar de conformar-me. Lluitar per allò que val la pena. M'agrada créixer i aprendre. Observar. Ensopegar amb pedres per recuperar-me i continuar caminant.
M'agrada viure a pesar de les dificultats i gaudir de tots i cada un dels instants que em brinda la vida.
Però per damunt de totes les coses, m'agrada estimar i sentir-me estimada incondicionalment.
Una abraçada!
Comenteu el què us sembli, doncs estic aquí per aprendre, moltes gràcies per avançat!!!
El meu e-mail: clardelluna@hotmail.es
Últims relats de l'autor
- Pedaços de vida
- El ble de la vida
- Records de xocolata, desig d'un aroma
- La màgia del circ
- Connotacions d'amor
- L'indesitjable
- Sóc o no sóc?
- Passegem?
- La fugida
- Recull de nanoreptes
- Un petit conte de dos teuladins
- Esculpir un futur entre llibres i silencis
- Sssssss... No parlis...
- Cos compartit i estimat
- Habitació 309