L'essència ferma

Un relat de: Helena Sauras Matheu
Com un tresor dels més preuats,
la mantinc des de la infància.
En família, la vaig atrapar de seguida
i no temo que l’oblit ni el temps me la robin.

Com un trencaclosques, la moc i la desgrano,
m’alimenta de dolços sons i substantius,
la xuclo i l’assaboreixo a cada instant.
L’acció no em paralitza per degustar-la.

Primer el verb, m’invento subjectes,
la composo en històries que conservo,
les reescric amb el desig d’escoltar-les,
les comparteixo i les gravo en àudio per la web.

Què rica se’m fa la diada a la seua vora!
Sent essència, ma llengua materna és ferma.
M’hi és a la ment com un perfum que no s’esfuma,
l’ensumo i m’atreveixo a aprendre’n més i més.

Comentaris

  • Naiade | 23-03-2022 | Valoració: 10

    Un poema ple de lliçons de vida. m'agrada com t'expresses. Un model a seguir

  • Tresor[Ofensiu]
    Ness | 06-08-2021 | Valoració: 9

    Que bonic aquest poema! Per mi també és el nostre tresor que ningú no ens pot prendre. És la nostra essència.
    M'ha agradat.

    Una abraçada.

  • Comentari.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-03-2021

    Gràcies Helena Sauras Matheu, per la teva visita i el teu amable comentari, "Cúmul de sensacions", en el meu relat "Primavera de llum". M'alegre de que t'haja agradat.
    Saluts i una abraçada.

  • És un tresor de poema.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-03-2021 | Valoració: 10

    Perquè tu mateixa has compost l'essència del teu ser com a poetissa. Des del subjectes fins als verbs i fins el seu perfum.
    Un plaer de lectura, Helena.
    Saluts i una abraçada...
    forta i forta...
    PERLA DE VELLUT

    Ah! sí! quan tingues temps i pugues, en la meua pàgina... tinc un nou relat, i ja em diràs... Gràcies...

Valoració mitja: 9.5