L'espantaocells (llegenda del nord de casa meva)

Per si algun dia t'ho preguntes,
o per si algun dia et pica la curiosiat
que sàpigues que jo sóc l'espantaocells,
qui espera i espera el gemec dels inocents
per escolar-los la vida d'entre les branques
de què estic fet, per succionar-te i capficar-te dins les meves despulles pseudohumanes
que sàpigues que et vigilo, i que quan hi siguis et miraré amb els meus ulls tot nineta, en compàs amb el teu cor
que batega més i més fort

acosta't, i mai tornaràs
no et refiis de la meva immobilitat;
vine, doncs jo sóc l'espantaocells
i se t'ha acabat volar.

I per si no te n'adones, marxaré dia rere dia darrere teu,
i la teva ombra esclafaré, per prendre-li el nom
amgant-me de la llum del sol que em delati,
et seguiré allà on vagis, i quan et giris i miris l'ombra
mira'm les nines callades
que no paren
sinó de mirar-te

Creu-me i fes-me cas, perquè jo sóc l'espantaocells
i ocell, se t'ha acabat volar.