L'escuma i una por

Percebeixo que la gent, i m'ho han confirmat, té por als sentiments, millor dit, té por als seus sentiments i a la forma d'expressar-los, canalitzar-los.

Per mi la POR és una emoció que aporta informació. Per tant, és un ajut.

Cert que formulant pensaments i idees ens sentim més segurs. Tot és opinable. En canvi, si obrim la porta als SENTIMENTS-EMOCIONS ja entrem en un terreny més delicat, més sensible (sensible de sentiment), més feble.

I tenen tant valor en la nostra quotidianeitat SENTIR i EXPRESSAR els sentiments.

Cert, repeteixo, cert. Hi ha un risc. Però no és la sol·lució tancar-se… blindar-se….

Els sentiments, l'expressió oferta i compartida d'una sensibilitat, és quelcom sa i positiu.

Suggereixo la comparació amb l'escuma.

Mirant un Diccionari el mot ESCUMA és "la flor i nata". Si ens imagineu les ones de la mar acaronant amb més o menys força un espigó, contemplar la seva escuma és frapant i cautivador.

Els sentiments i la seva manifestación són l'escuma en les relacions persona-persona.

Els sentiments són una referència sincera del que ets en temps present. I això, a vegades crear por i ens tanquem. Por imaginària, moltes vegades. Por alimentada per altres experiències viscudes.

I amaguem l'escuma (la flor i nata) per unes experiències….??? Ens tanquem a la sensació d'experiències noves i…. amb la justificació de que "poden fer-me mal".

La pell de la PERSONA, no sols física, és sensible, tendra… i és la pell que tenim per VIURE i VIURE AMB ESCUMA, PLENS D'ESCUMA.

Animo a viure amb escuma. Sense por. Si la sentim la por, podem ofegar-la amb escuma.