Les Thermes de Budapest (III final)

Un relat de: Ginger

Els dies següents vaig baixar a fer ús de les magnífiques instal.lacions, com havia de ser. Vaig demanar massatge, és clar, però no hi havia cap ‘Janos'. Estaven bé, molt professionals i prou. A les tardes pensava anar a recòrrer la ciutat; m'arribaria a l'Hotel Gèllert a disfrutar d'un autèntic massatge tahí (que es fa vestit amb un pijama de seda), prendria el metro i me'n aniria al centre de Pest a pasejar, a veure botigues d'antiqüaris, a degustar deliciosos pastissos al Gerbaud, aniria al Mercat Central a comprar el "foie" tan bo que no té res a envejar al francès -pot ser a l'inrevés- i a descobrir racons.

Al cap de dos dies, però, em vaig adonar que un home que s'allotjava a l'hotel em mirava amb insistència. Me l'anava trobant pels diferents espais i ens saludàvem amb cortesia. El tercer dia, mentre llegia a la zona de relax se'm va acostar i em va demanar amablement en anglès d'asseure's al meu costat. De moment em vaig quedar parada, però l'home es veia molt educat, era gran -tot i que no ho semblava- però de complexió atlètica i força atractiu encara, molt cuidat, així que no hi vaig posar inconvenients. Es va presentar, Alexander Baumann. El temps ens va volar parlant i parlant: soparàs amb mi, aquest vespre?; és clar que sí, estaré encantada.

L'Alexander era un home fascinant i la seva història més encara. Va resultar que parlava portuguès i que era el propietari d'una editorial de Sao Paulo que havia muntat del no res i que ara dirigia el seu fill a qual adorava. Em va explicar que era jueu d'origen hongarès i que havia estat presoner en un camp de concentració (no recordo el nom) quan tenia 15 anys, però quasi al final de la Guerra es va poder escapar amb un altre i se'n va anar a Itàlia. Allà va sobreviure com va poder durant tres anys fins que, en un moment donat va aconseguir entrar al món del cinema com a extra i va participar en diverses pel.lícules. Era molt alt, de cabell ros i ulls blaus tot un luxe per a l'època, molt afavorit i sense cap compromís. Tenia possibilitats, aixi que algú li va proposar de dedicar-s'hi professionalment i ell ho va intentar. Les coses no li anàven malament, però el cinema era massa frívol des del seu punt de vista i els jueus continuàven essent una nosa llavors, així que després de rumiar-s'ho bé, en un acte de valentia va decidir abandonar Europa i marxar cap al Brasil amb una mà al davant i una altra al darrere.

Allà, com tants, va fer feines de tot tipus. Però era intel.legent i treballador i amb esforç i talent va aconseguir aixecar una editorial reconeguda arreu i prosperar des de tots el àmbits, fins i tot governamentals. Ara, ja retirat, divorciat de la seva dona -una jueva alemanya- es dedicava a viatjar; els llocs que vistava eren encantadors però estava sol. No era arrogant i tractava amb la mateixa deferència un cambrer que el 'maitre'. Jo escoltava bocabadada les seves peripècies i ell m'escoltava a mi quasi amb reverència. Algú pot pensar que era un posat, una estratègia de seducció, però si era així, estava tan ben fet que en cap moment no m'ho va semblar i encara avui dia el recordo amb nostàlgica tendresa.

Ens anàvem trobant, parlàvem i rèiem semblava que ens coneixiem de tota la vida, fins que va passar el que havia de passar com havia de ser.

Debia ser al quart o ciquè dia d'estada al balneari que en acabar el sopar em va agafar la mà i la va besar: "Quan estic amb tu sento m'emociono i m'agradaria que féssim l'amor". No em va parar cap parany, no va fer el ploramiques, m'ho va demanar com un cavaller. Em tractava com una princesa i aquestes són coses que tomben una dona, no m'hi podia resistir, a més ell m'agradava dedebò i en Janos ja era la història que no torna. Així que vaig acceptar l'oferiment i el vaig acompanyar a la seva habitació. Per primera vegada tindria sexe complet amb algú que no era el meu marit. Sembla mentida cóm surten les coses quan hom no les prepara!

Vàrem fer l'amor, i dic fer l'amor perquè amb un home com aquell era impossible tenir sexe groller i perquè entre ambós s'havia establert una mena de complicitat que anava més enllà del simple plaer físic.

L'Alexander no era jove i, per tant, no tenia la potència ni la rauxa d'un home de trenta anys, però sabia esperar el moment, sabia trobar els racons amb la destresa d'un prestigitador, donava importància als gests i feia que entre els seus braços em sentis única. I això supleix tota la potència del món sovint tan mal utilitzada. Els homes no haurien de tenir tanta por a la minva de potencia, haurien de tenir por a la pèrdua del sentit. L'Alexander Baumann ho sabia això.

Els dies passaven inexorablement i jo veia arribar la fi i, per tant, la inevitable tornada a casa. Queda't amb mi, em va suplicar gairebé. Ja he trobat la dona que vull, li havia dit a la seva germana, que vivia a Budapest. Jo estava realment entendrida i vaig dubtar; tot d'una, un torrent de raons i contrarraons van passar pel meu cap bombardejant-lo, però la realitat era que jo estava casada i tenia una filla. Si només hagués estat pel marit pot ser hauria fet un cop de cap, al cap i a la fi la nostra història estava acabada, però abandonar la filla… això era massa fort, no podia. Ara no, encara no, era massa petita i me l'estimava tant. En un espai de temps tan curt, jo no podia saber si allò seria una aventura només o tindria futur i no vaig voler arriscar-me a perdre la meva filla. Estic convençuda que no m'ho hauria perdonat mai.

L'Alexander ho va entendre a contracor:"Ho entenc però et trobaré a faltar. El mes de gener aniré a Abano Therme (una ciutat balneària d'Itàlia a prop de Venècia) vine allà", em va demanar a canvi. "D'acord, allà ens veurem".

Però els propòsits són una cosa i la vida una altra i ja he dit que aquestes coses només surten bé quan no les planifiques, quan senzillament te les trobes i aquest relat n'és un exemple. Jo he entès que l'amor no s'ha de cercar, l'amor sorgeix i apareix allà on menys t'ho esperes, aquest és el secret; cal estar alerta, però, i sobre tot cal estar preprat per rebre'l, no sigui que et passi pel davant i no el reconeguis.

GINGER


Comentaris

  • m'has deixat...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 28-09-2006 | Valoració: 10

    amb els ulls ben oberts, tant per l'humanitat del relat com pel consell. Espero veure'l i no confondre'm si passa a prop!

    Molt bé, Ginger. Un bon final, amb el seu toc de realitat enfront el fantasiós massatgista, amb el ritme més pausat corresponent al naixement del benestar... enfi, una petita joia, segur que cent vegades més valuosa que les que no hi havia a la caixa forta.

    Només li recriminaré el foie a la protagonista, ja que em cau bé i hem de mantenir a ratlla els nostres personatges! :-)

    Et seguiré llegint. Una abraçada!

    m

l´Autor

Foto de perfil de Ginger

Ginger

45 Relats

78 Comentaris

61145 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Quan era petita m’agradava dibuixar, tenia molta imaginació i es veu que ho feia força bé. Però per cicumstàncies a l'escola de monges ho vaig avorrir i no hi he tornat. També se’m donava bé l’escriptura, però algunes de les meves mestres també a l'escola de monges no ho entenien així, i fins i tot una vegada en una redacció en que vaig fer servir un personatge que no els va agradar em van posar un ‘zero patatero’ sense aturar-se a observar el contingut ni el perquè de tot plegat. També hi vaig perdre l’interès en l’escriptura i en la lectura durant força anys.

M’he hagut de fer gran i donar-me més d'una trompada per a tornar-hi. Ara escric per per deixar anar els meus fantasmes, però sobre tot per posar en ordre les meves idees i establir-me una opinió que no em resulti massa contradictòria mirant de fer-ho amb sentit de l'humor i ironia (de vegades amb un punt d'acidesa) sense el quals crec que les persones estem perdudes.

El meu bloc d'escriptura és:
http://rosadecyan.blogspot.com.es/ (Ironies, paradoxes i altres subtileses)

També m'interessa la fotografia a la qual dedico diversos blocs: http://imatgesiemocions.blogspot.com/
http://fragmentsde-i-realitat.blogspot.com.es/
http://fragmentsde-i-realitat.blogspot.com.es/



Qui estigui interessat/da en contactar amb mi ho pot fer amb tota tranquil.litat a:

rosadecyan@yahoo.es
rosa.decyan@gmail.com

Gràcies per llegir-me.