Les tannkes de l'altre

Un relat de: Antoni Casals i Pascual

1.
És fosc el cau
on viu el déu: no tens
cap por de ser
com jo car el que dius
saps prou que no ho puc dir.


2.
Un vent et du
al lloc on no et sents vell.
No ets tu qui tem
ser sol ni el fred de mort.
del déu que es mor dins teu.


3.
Et veig: ets jo
i ets tu, mes no som dos.
Et tinc dins meu:
Tot el que surt de mi
no es prou per ser tots dos.


4.
Com un greu crit
que fuig de nou del fons
del vell cos ert:
en la por de la nit,
ens creix el fred del temps.



5.
Tinc fred de tu
si quan és nit no hi ets,
si un vent em du
el do d'un bleix que es perd
al fons del cau del déu.


6.
Tu vius en mi,
sens ser res més que jo.
Rius, si el nou temps
que tinc per mi se'n va
amb tu al vell lloc del fred?

Comentaris

  • Recolzament[Ofensiu]
    deòmises | 02-02-2008 | Valoració: 10

    Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble

  • Fins que vaig entrar a REC[Ofensiu]
    hipocrates | 17-10-2007 | Valoració: 10

    ...desconeixia això de les tannkes i els haikús. Em semblen esplèndids recursos poètics. Però per a mi, que sóc més donat a la sàtira no acaben de ser útils.
    De totes maneres, has de reconèixer que entre unes coses i altres estàs traçant un dibuix de tu mateix una mica llòbrec, no et sembla? Fa una mica de basarda segons què...
    però m'agrada.

    Hipo

  • gypsy | 14-10-2007 | Valoració: 10

    "...tinc fred de tu..."

    Li podries manllevar aquell títol magnífic a Oscar Wilde per aquests bellíssims poemes:
    "De profundis".

    Són impressionants.

    gypsy

  • F. Arnau | 06-10-2007 | Valoració: 10

    També volia dir-te que m'ha agradat el tramvia de la foto...
    M'ha recordat els que hi ha a Lisboa, que també són molt semblants als que teníem ací a València, fa ja unes quantes dècades.
    Un abraç!

    FRANCESC

  • Amic Antoni![Ofensiu]
    F. Arnau | 06-10-2007 | Valoració: 10

    Veig que segueixes amb les teues converses amb "l'altre". Aquesta vegada (més difícil encara! com en el circ...) en forma de tannkes i amb monosíl·labs i, com sempre, amb un gran nivell de qualitat.
    Espere que continues fent-nos gaudir d'aquesta diversitat de registres...
    Una abraçada!
    ... I molta salut!

    FRANCESC

  • l'home d'arena | 05-10-2007 | Valoració: 10

    Una conversa a mossos.
    Com esclafits secs i aspres de queixalades.
    No hi ha concessions en aquesta foguera.
    Cada flama naix d'una conversa intensa i íntima, d'un cremar de sarments que deixen anar les paraules com crits sense ressonància, abruptes, ressecs. Així és la Tanka, directa, i pura. Sense humitats que permeten regalimar res superflu.
    Salut, i una abraçada admirada, Antoni.

  • Essencial[Ofensiu]
    Anagnost | 04-10-2007 | Valoració: 10

    Diria que amb el pas del temps, des que començares a publicar a RC, la teva poesia s'ha anat depurant, ha deixat tot llast innecessari i ha esdevingut més pura cada dia. Essencial, crec. Convidant-nos a la reflexió, demanant-nos una resposta de lectors atents i compromesos.
    Crec que ara mateix exerceixes un mestratge indiscutible, admirable.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Casals i Pascual

Antoni Casals i Pascual

123 Relats

783 Comentaris

145321 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.

El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).