Les roses de sant Jordi

Un relat de: Josoc
Les roses de Sant Jordi
Són les armes de l’amor,
Que elles guiïn el camí
Que plegats hem de seguir.

Armes, tancs, bombes i mines
Contra la vida s’alien,
L‘amor en canvi, engendra
Noves vides en nous éssers...

Ai rosa, la meva rosa,
rosa que creix dintre meu,
rosa que defensaré
lluitant de la guerra en contra.

Sant Jordi fou cavaller
Que el mal vencé, decidit.
Sang en roses convertí
Oferint-les pioner.

El món està tan ple d’odi!
Fa tanta falta l’amor!
I com pot ser que unes roses
Puguin canviar aquest món?

Són vermelles com la sang
I les seves punxes dolen
Quan esgarrapen el cor
I florir la vida fan.

Mes de l’amor símbol són
I donant-les i rebent-les
Possible entre tots farem
El tan esperat nou món.

Les roses de Sant Jordi
Són les armes de l’amor,
Que elles omplin el camí
Que plegats hem de seguir.

Comentaris

  • Armes d'amor[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-04-2011

    No sé si aquest “algú” que anomenes a la introducció he estat jo, que enguany no era aquí per celebrar a la nostra terra ( no vull dir amb això que no ho celebrés d’una altra manera allà on era... ) aquesta Diada tan nostra.
    Potser per aquest motiu m’ha fet una especial il•lusió trobar aquest poema teu, en tornar avui a passar per aquí a felicitar-te ( i no pel sant, en aquesta ocasió ).

    M’ha agradat com a principi i final la imatge de les roses com “les armes de l’amor”, i per suposat el fet de què destaquis que el camí es fa plegats.

    Ah, que vagi tot molt bé demà... Felicitats pel premi, doncs!

    T’envio una abraçada vermella,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

525 Comentaris

121270 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.