Les princeses com jo

Un relat de: Àfrika Winslet

El meu príncep blau era morè i tenia els ulls foscos, perquè els rossos amb ulls blaus ja estaven agafats per les princeses dels contes i, a més, no m'agradaven tant perquè me'ls havien fet avorrir. Jo l'esperava neguitosa en els somnis sense boira a la part més alta de la torre on la meva madrastra m'havia tancat injustament, i ell em venia a rescatar amb un Audi i ulleres de sol, tot convidant-me a un viatge sense destí pels llocs més romàntics del món...
Encara que no tenia un Audi, m'havia enamorat d'ell el seu posat tan atractiu i divertit, la seva manera d'acariciar-me i el seu amor profund. El primer dia recordo que vam anar al cinema i em va convidar a crispetes, i en sortir em va acompanyar a casa caminant. Quan vam arribar ja era negra nit i no es veia un ànima pel carrer. Ens vam asseure a les escales de la porteria i vam estar parlant una bona estona fins que tot d'una em va abraçar i em va donar un petó. En aquell moment vaig pensar que em desmaiaria però no va ser així! Vaig fer un lleuger somriure i vam seguir besant-nos...
Un bon dia, uns mesos més tard, el meu príncep blau va comprar-me un loft a Barcelona de trenta metres quadrats on amb prou feines hi cabíem ell, jo i el nostre gosset: el "pelut". Els meus pares es van escandalitzar perquè ni ens havíem casat ni teníem intenció de fer-ho, tant joves com érem... ai! Déu meu! Què dirien les nostres veïnes? Allà va ser on vaig descobrir que el meu príncep blau treballava, estava fora deu o dotze hores al dia i quan arribava a casa només tenia ganes de dutxar-se, asseure's al sofà amb els peus a la tauleta i veure la televisió. Però seguia sent un encant, sobretot quan em comprava un vestit el dia del meu aniversari i em portava a sopar a aquell restaurant de la platja...
Un dia, el meu príncep blau va sortir de festa, com tantes altres nits, amb els seus amics i companys de feina. En arribar a casa anava borratxo, havia perdut el mòbil i feia pudor a tabac. Al dia següent li feia molt de mal el cap i no tenia ganes ni d'aixecar-se del llit, pobre. Jo vaig aprofitar per fer un picnic al parc amb les meves amigues i anar a la fira d'un poble proper. Ens ho vam passar molt bé i vam arribar una mica tard, així que el meu príncep blau va emprenyar-se quan va veure que no hi havia el sopar preparat ni la seva camisa planxada per a l'endemà poder anar a treballar. Em va saber greu, però tampoc hi havia per tant...
Al cap d'un temps vaig decidir començar a estudiar una carrera a la universitat, perquè sempre m'havia voltat pel cap l'idea però mai m'hi havia posat en serio. El meu treball pels matins era avorrit i míser, i havia sentit que necessitaven gent amb més formació. Estudiar per la nit mentre el meu príncep blau roncava no era gaire gratificant, però era millor que res...
Quan em vaig assabentar, vaig pensar que m'ofegaria perquè em vaig quedar sense respiració, em faltava l'aire. El meu príncep blau se n'havia anat amb una altra, l'havien vist en aquella discoteca de les afores petonejant-se amb ella, convidant-la a beure i a ballar, acompanyant-la a casa seva... Ella era rossa, amb el cabell planxat i uns llavis com salsitxes. Tenia vint anys, uns talons de vertigen, l'escot fins al melic i una faldilla que amb prou feines li tapava el cul. Ballava com una artista de cabaret i sabia actuar com una estrella de Hol·lywood. El meu príncep blau es va enamorar d'ella, de els seus ulls blaus i de les seves cames nues, i va seguir-la embogit fins que va desaparèixer... Recordo que no vaig plorar.

I és així com acaba la història del meu príncep blau... Ei! Fes-me un favor: si algun cop te'l trobes, digues-li que les princeses com jo ja no l'esperem!


Comentaris

  • Gènial[Ofensiu]
    Avril | 23-07-2006 | Valoració: 9

    De veritat t'ho dic! Quina raó que tens... i has trobat la millor manera de fer-nos disfrutar del relat... no només d'aquest sinó que de tots els altres. He disfrutat com ja fa temps no ho feia.

    En aquests casos s'ha de donar les gràcies per regalar aquests moments.

    Gràcies Laia

    Per cert, una pregunta i una resposta:
    Pregunta: Perquè creus que el meu poema "princesa d'un conte infinit" ens fa tenir quelcom en comú? què és?
    Resposta: Sy, la meva biografia l'he escrit jo i és una cançó, espero que t'hagi agradat :p

    Fins ben aviat!

    S.Y.

  • El princep blau...[Ofensiu]
    Yáiza | 07-01-2006

    seria l'home perfecte, que com no existeix (i sense connotacions feministes eh!) l'hem d'inventar, d'idealitzar...
    M'encanta com reacciona la princesa quan se'n va el princep! "Ell s'ho perd!" I apa, ella amb la seva vida.
    M'ha agradat molt de llegir Afrika! Passa bé i la història es desenvolupa divertida i sense entrebancs. Els punts d'ironia molt ben posats, també.
    Apa noia, ens veiem pel fòrum oi!?

  • Molt bo.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 01-01-2006 | Valoració: 10

    Aquest ha estat un dels relats que m'he imprimit, i m'he endut al Pais Basc a les meves vacances d'hivern, i m'ha agradat molt. M'encanta com descrius l'evolució d'una relació, des de l'idealisme, fins a la topada amb la realitat, i finalment com la protagonista escull la llibertat.

  • ironia suau[Ofensiu]
    foster | 16-12-2005

    que no amagues i que s'agraeix a l'hor d'empassar-nos el "missatge" intern de la història...

    Somnis, prínceps blaus?... no, la realitat ja s'encarrega d'anar-los desmitificant, destruint... fins que decideixes que són teus, els teus, els que viuen en la teva imaginació i que vols conservar malgrat saber-los una fantasia privada.

    Per cert, el teu príncep és una mica gilipolles, la veritat, no m'estranya que la teva prota no plori per ell...

    nota: novament prosa neta i treballada. Novament felicitats Afrika. Et seguiré llegint.

    foster

  • els prínceps...[Ofensiu]
    Capdelin | 15-12-2005 | Valoració: 10

    blaus, rossos, morenos... tenen massa poder en la seva ment, s'imagines esclaves per al seu desig, viuen en palaus de fum i s'apropen a la que els hi ve de gust... no tenen moral, ni normes... ells són la llei!
    potser val més adorar xiquets sense corona que fan de l'amor senzill i fidel autèntics paradisos...
    una abraçada!

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

829 Comentaris

159295 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.