Les piràmides

Les piràmides d'Egipte han estat font de fascinació durant segles, però no només de fascinació: també han estat font de controvèrsia. Multitud de misteriosos enigmes s'amaguen darrere, sota i dins d'aquelles impressionants pedres. Qui les va construir? per què? com? quant van costar?... són preguntes que la humanitat s'ha fet durant generacions sense acabar de trobar respostes prou satisfactòries.

Aquests gegantins monuments que anomenem piràmides no són res més que les tombes dels faraons, els reis totpoderosos d'Egipte. Considerat com un déu, el poble creia que quan el faraó moria aconseguia la vida eterna; per això, el seu cos s'havia de protegir. I res més segur que una piràmide, van pensar. A més, en mirar cap al cel, consideraven que l'ànima del faraó arribaria al sol més ràpidament.

La primera piràmide es va construir el 2680 aC. a Sakkara, en honor a Djoser, i és el monument més antic del món. Però les més grans, famoses i millor conservades són les tres piràmides de Gizeh, fetes en torn el 2550 aC. i dedicades (a veure si te'n recordes...). Sí, als faraons Micerino, Kefrén i Keops. Just al seu davant n'hi ha altres tres, més petitones, són les de les esposes i fills del rei Micerino.

Saps quan van trigar a fer la piràmide de Keops? 20 anys. Hi van treballar 100.000 homes i es van necessitar més de dos milions de blocs de pedra. Els egipcis els lligaven amb cordes i els pujaven per rampes cap a la punta de la piràmide.

A l'interior de les piràmides hi havia un laberint de passadissos, decorats amb pintures, que porten a la cambra on hi ha el sarcòfag del faraó. S'hi ficaven tota mena de tresors, per tal que el faraó els tingués en l'altra vida, com llits, carros, joies, etc. Els lladres també existien en l'època i també van fer de les seves. Per evitar el pillatge, a partir de l'any 2000 aC. els faraons van decidir construir les seves tombes als penya-segats de la Vall dels Reis.


Per acabar una historia familiar. En Josep Llorens era el germà de la meva besàvia paterna , el meu besavi Josep Llorens i Grau era contractista d'obres i vivia al peu de la Muntanya de Montjuïc on i havia la pedrera. Casi sempre treballava per l' Ajuntament li tocava urbanitzar carrers com la Gran Via o la Diagonal. Va ser l'únic que es va veure amb cor de pujar la quadriga de la font del parc de la Ciutadella.
En aquella època el seu fill petit no perdia el temps, volia ser pelotari. Va ser anys més tard un gran pelotari i anava arreu del món a jugar.
Molt important eren les campanyes que feia jugant i sempre l'acompanyaven una colla d'amics.
Un dels seus viatges que sempre explicava va ser quan va anar a Egipte de turisme, allà per l'any 1910 amb en Puchini.
Dels seus viatges tenim diversos records un d'ells molt apreciat per mi és un bastó de banya de búfal amb lletres de plata, regal d'una princesa índia.