Les pedres de llamp

Les pedres de llamp, ai! Déu meu quina por! Perquè s'han de tenir aquestes coses? què hi feien a sota dels fogons en una capsa com de mida de sabates? Ai, ai... àvia perquè ho amagaves semblava embruixat. Quan es posava núvol et miraves la capsa i deies ai, ai! em sembla que plourà molt. Les pedres de llamp de la capsa sembla que es belluguin i se les mirava en aquells esglai de por i no m'agafa tanta por que sembla que s'arrissaven els cabells.
I ara penso d'on devien haver sortir aquelles pedres que ens amargaven l'existència?

El llamp ha estat sempre un fenomen meteorològic que més por ha causat a l'home així és que no cal d'estranya que aquest sempre hagi tracta de lliurar-se'n.
Temps enrere era creença, avui quasi desapareguda, que el llamp era un cos material i palpable i que allí on hi havia un llamp no hi podia anar un altre perquè la gent procurava posar pedres de llamp, o sigui llamps apagats sota les teulades, d'amunt les portes d'entrada, com a batall de les esquelles dels caps del bèstia que van davant del remat, portar-ne a les butxaques i en fi, en posaven per tot on podien.
Aquestes pedres no eren altre cosa que, destrals ,puntes de llança, festes a l'època prehistòrica que en trobar-les la gent i el veure-les tant punxegudes i fines es creien que eren llamps apagats, no cal dir que quan algú trobava alguna difícilment es desprenia. Si una pedra era veritablement de llamp era cosa ben fàcil tanmateix:, calia només lligar-hi un cordill a la pedra i posar-ho al foc si el cordill es cremava la pedra no era de llamp en cas contrari senyal que ho era.
Quan algú veia caure un llamp només havia de senyalar el lloc i tornar-hi al cap de set anys que era el temps que el llamp tornava a sortir sota terra, després d'haver-se enfonsat set canes (una mida) sota terra


Al tracta amb els pagesos d'Abrera em va servir molt per aprendre tot això. Aquelles pedres que em semblaven que em feien tant de respecte i tanta por, vaig aprendre a valorar-les eren les eines que havia fet l'home prehistòric, llances, destrals ganivets eines de tall diverses. M'agradava certament mirar-les i tocar-les l'àvia l'hem de perdonar que es fes aquell embolic i vaig tenir temps de poder explica-li bé.