Cercador


Llista categories

LES GOTES QUE SOLEU DEIXAR ELS HOMES A LA TASSA DEL VÀTER.

Un relat de: Biel Kramt
– Molt bé home, quina vergonya… amb la porta oberta i mirant per la finestra… No m’estranya que els lavabos estiguin així de bruts.
– Ui! Perdona! Estava embadalit. Què has vist els treballadors del nou edifici? És una passa… —No el deixa acabar de parlar—.
– Has vist tu les gotes que soleu deixar els homes a la tassa del vàter? Pixum! A més a més de no tenir punteria ja veig que us entreteniu mirant les obres… Com si estéssiu a punt de la jubilació…
– Les gotes…
– I per cert! Aquí s’ha d’estirar la cadena cada vegada que s’utilitza el vàter —l’adverteix seriosament—. A ningú no li agrada trobar-se regals inesperats i aromes diversos en els lavabos. Porc, més que porc! Cada vegada que tu entres tenim premi… T’estic vigilant!
– Però…
– Ja sé que ets nou, ja sé que ets nou… però les coses, si no se saben, es demanen. Per a estirar la cadena has de prémer l’interruptor que hi ha damunt de la cisterneta. El veus?
– Perdona, Margalida, em sembla molt bé aquest advertiment, però només hi he entrat per a rentar-me les dents… Això sí… tens raó amb la qüestió de les aromes… No he pogut evitar de tirar-me un pet. Pudent pel que sembla, no? Per aquest motiu estava obrint la finestra, perquè entràs aire renovat, però has entrat tu i m’estic marejant de la flaire que desprèn la teva xerrameca pudenta…

Comentaris

Afegir comentari
  • Pet o llufa?[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 15-02-2019 | Valoració: 10

    Volia comentar-te el teu darrer relat: "Voxtar. La decoració som jo". Però és que no l'acabo d'entendre del tot... i vet aquí que mirant mirant he ensopegat amb aquest que em sembla d'allò més original, verídic i il·lustratiu. Un relat on paleses les intimitat sque es duen a cap dins la sala de bany, que abans em deiem "Can Felip", en honor a Felipe V, aquell rei fill de fusta i mal partit que ens va fer vassalls de la corona de Castella . Et suggereixo a llegir el meu poema "Catric-Catrac", que trobarà pel mig de la meva pagina. Per cert un pet quan fa pudor, tothom, ara, li diu pet pudent, abans quan jo era petit em deien llufa! i llufar-se , era llençar llufes. Salut! Nil.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Biel Kramt | 13-07-2016

    Efectivament, de vegades només cal recrear-nos amb les situacions quotidianes, i que ens passen a tots.
    Gràcies.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Biel Kramt | 13-07-2016

    Efectivament, de vegades només cal recrear-nos amb les situacions quotidianes, i que ens passen a tots.
    Gràcies.

  • Un relat simpàtic.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 12-07-2016 | Valoració: 9

    Està bastant ben escrit. M'agrada com treus suc d'una cosa en la que qualsevol s'hi pot sentir identificat. ¿Qui no té una mare o una núvia que li recordi això?

    Cal cuidar-se de la higiene, però no sempre podem estar 100% atents...

    Bé, ens veiem, Biel Coramet. Que vagi bé. Bona navegació.

  • Les petites cosetes [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-07-2016 | Valoració: 10

    Aquelles petites cosetes de la vida, tan quotidianes com properes, per més marranes que siguin. Un relat divertit, planer, proper i escatològicament divertit! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de Biel Kramt

Biel Kramt

31 Relats

50 Comentaris

19746 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
M’agrada escriure relats curts i compartir-los.
No m’agrada puntuar en el meu temps d’oci, així que només faig comentaris, o un m’agrada.
Ens llegim entre línies!
M’agrada pensar en menjars boníssims que no sacien -crec que Paulov feia besties d’aquestes-.
M’agrada cavalcar dins una gerra de cervesa a punt de vessar.
I córrer per poder beure cerveses.
I ja està...
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >