quan ens perdoneu per ser mallorquins.

Un relat de: Biel Kramt
quan sinònim sigui l’antònim d’antònim.
quan els incendis cremin veritats i torturin mentides.
quan cercar un impossible no sigui escometre l’adversitat.
quan no hi hagi demà si no és amb tu...
quan la virilitat no sigui teva, sinó un manlleu femení.
quan tenguis quimeres suficientment plausibles.
quan vulguis fotografiar la bellesa.
quan no hi hagi demà si no és amb tu…
quan pescar sodomies sigui palpar els brins d’una flor esmorteint-se.
quan tremolin trespols esquerdats i les fissures separin opinions enfrontades.
quan els meus dits ja no siguin tubercles perquè compri Facebook en paper.
quan no hi hagi demà si no és amb tu...
quan ens mateu lentament i ens perdoneu per ser mallorquins.
quan sapigueu que nosaltres som nosaltres...
Per favor, que sigui ràpid!


a Valtònyc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Biel Kramt

Biel Kramt

31 Relats

50 Comentaris

19742 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
M’agrada escriure relats curts i compartir-los.
No m’agrada puntuar en el meu temps d’oci, així que només faig comentaris, o un m’agrada.
Ens llegim entre línies!
M’agrada pensar en menjars boníssims que no sacien -crec que Paulov feia besties d’aquestes-.
M’agrada cavalcar dins una gerra de cervesa a punt de vessar.
I córrer per poder beure cerveses.
I ja està...