Te menjaré gratinada.

Te menjaré gratinada, a besades plenes de formatge fus que te regalimarà avall entre nusos d’espagueti i tapes espargides pels teus domassos.

Me suaré amb tu emulsions d’all i oli. Restaré embafada de nata líquida, untada entre els teus clivells, espargida en vessants turgents i cingles saïmosos.

Romandrem ofegats dins salses picants, amanides amb els nostres olis, olors i pudors, fins que dessagnem feromones i no ens puguem estroncar de tant de plaer.

Giscarem sofregits a punt de caramel, ens salpebrerem de tacte, de refregats i endinsades penetrants de gustos, de fervors i de fruites que no cal anomenar.

I multiplicarem els plats i les viandes, i gemegarem gaudis incomplets que les llengües tastaran fusionades en un bol d’amanides dolces, fruitoses.

I quan s’acabi..., cridarem totes les receptes que ens han aigualit i serem les postres de nosaltres mateixos, melosament, fins que el sol ens desfaci.