Les falses aparences.

La Xènia, havia sortit de la closca de l'ou. Havia crescut i s'havia fet gran de cop i volta. Malgrat tot, conservava la innocència d'una joventut que ja començava a tenir els dies comptats.

Ara, s'havia endinsat en el món real; en aquest món de falses aparences i hipocresies que, sovint, ens envolta, però que en moltes ocasions passa desapercebut.
La Xènia havia fet noves "amistats". En aquest nou món en el qual s'havia endinsat la Xènia, els amics conspiraven entre ells, la rialla era una rialla fàcil i forçada i els favors requerien de contraprestacions.
Davant aquestes actituds, la Xènia, veia com es desmuntava tota la seva escala de valors (respecte, tolerància...). Restava, doncs, atònita i perplexa davant l'actitud de les seves noves "amistats". Ella, sempre havia estat convençuda que era possible canviar el món, que era possible un món més just i solidari; un món on la gent parlés entre ella sense enveges ni traïcions. Però, ara, es preguntava a ella mateixa si aquest món existia. Si aquest món només pertanyia a un ideari idíl·lic en el qual sempre havia cregut. Començava a entendre, precisament per això, que si el món era en moltes ocasions cruel i injust no era pas perquè ho fos en sí mateix, sinó perquè l'ésser humà el convertia així.
Doncs bé, malgrat tot, la Xènia, tot i que havia sortit de la closca de l'ou i havia entès tot això, es resistia a assumir el mateix rol que el de les seves noves "amistats". La Xènia no estava disposada a passar pel dormitori del seu Cap i no estava disposada a mentir ni trepitjar els demés per aconseguir els seus objectius.
Sap que, potser, no arribarà al cim, però arribarà al lloc que li pertoqui havent actuat amb la consciència neta; sense recórrer a l'engany, a la traïció, a la conspiració i a la hipocresia. Al cap i a la fi, pensa la Xènia, aquesta vida només es viu un cop. Si no som capaços tots plegats de viure-la amb honestedat, què hi fem?
Es feia, però, una reflexió final. Què és el que empenyia a les seves noves "amistats" a tenir aquestes actituds? La Xènia havia arribat a la conclusió que darrera aquestes actituds s'amagava la por a perdre allò assolit.

La Xènia, però, no es resigna i no vol renunciar a canviar aquest món. Ella sap que és una petita engruna dins l'immens univers. Malgrat tot i a pesar de tot, encara somia que un altre món és possible.