Les espases de Barcelona

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

A l'edat mitjana quan un cavaller lluitava a Barcelona el millor present que podia portar pels amics si es tractava d'agent d'armes, era una espasa puig que tenia fama de ferit sense desembeinar, només d'intenció, i que una espasa barcelonina, mai no tornava a la beina, sense haver complert la seva comesa. Més modernament la fabricació d'armes de foc, va concentrar-se a Ripoll, on fins ara ha perdurat fins fa pocs anys han perdurat els escopaters de gran prestigi. El refrany ens diu per ponderar la qualitat de les armes de foc ripolleses,

Com el canó de Ripoll,
Que tira sense engaltar.

O sigui que la punteria era tan certa que tothom podia disparar sense necessitat d'engaltar, o apuntar amb la seguretat que encertaria el tret.
Nosaltres això de les armes ens ho vam aprendre molt bé, que ho teníem que utilitzar per comercialitzar-les.
Pere III va prohibir l'establiment de cap ofici que utilitzes el martell, sobretot ferrers i serrallers, prop de la capella de Santa Àgata, per respecta a la Santedat del temple.
A l'arxiu de la Corona de Aragó, consta un tal Pere Fabra, serraller, el 1172.
Els ferrers havien estat establerts al Raval, Portal nou i Regomir, es dedicaven a tota classe de manipulacions del ferro, però era molt corrent que els trobessin allosan eines que feien servir per treballar altres oficis.
Ja he dit alguna vegada que els ferrers eren homes de molts oficis, i se'ls denominava manyans que volia dir, que eren gent manyosa, encara ara acostumem a dir, anem a cal manyar.
El poble explica diverses llegendes, Sant Eloi com a manyar, la ciutat a on vivia es va morir el bisbe, i mentre es discutien els altres, per qui tenia que continuar, tocaven les campanes, i no sabien d'on sortia el so, mentre van parar més atenció i van anar a la ferreria on hi treballava l'Eloi, i es van adonar que cada cop de martell era un so de campana.
Segons la tradició, Sant Eloi era serraller:

Sant Eloi,
Quan era petit era noi,
Quan era mitjà
Va ser manyà,
I quan va ser gran
Va ser sant.

A la bona memòria del meu estimat pare, Josep Palau i Llorens, serraller molt destre en forjar claus fins a portar-les a la serralleria industrial. Creant forja laudach.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

507 Comentaris

313825 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com